La barcelonina Noemí Jiménez va apostar per la formació quan es va trobar a l’atur amb 45 anys. Aquesta situació ha esdevingut una oportunitat per incorporar-se a un sector que l’omple i la fa feliç.

A què et dedicaves abans de tornar a estudiar a través de Royal Escola de Formació?

Abans de començar a estudiar a Royal, treballava a la cuina d’un centre educatiu. Moltes famílies, a causa de la pandèmia, van decidir no deixar els infants al menjador i, clar, el servei es va ressentir i  va seguir sense comptar amb tots els treballadors/es. Per això vaig decidir estudiar allò que m’agrada, l’activitat física i l’esport, i vaig trobar el curs de Condicionament Físic en Sala d’Entrenament Polivalent.

Què és allò que et va agradar més del curs?

He gaudit aprenent, comprenent com funciona el cos humà, com li podem treure el màxim rendiment a través de l’exercici i la felicitat que ens aporta moure’ns i practicar esport. He descobert que puc fer moltes coses, que tinc talent i que puc estar molt orgullosa de mi. La capacitat per aprendre i millorar no es perd mai.

Com vas fer front a les dificultats?

Al principi em sentia maldestre, amb dificultat per agafar el ritme del curs. Però tenia clars els meus objectius, era una oportunitat que no podia deixar passar. Companys/es i professors/es em van ajudar a no rendir-me. Ens hem sostingut molt, i hem facilitat que ningú es quedés pel camí. Ha estat un grup de 10! Tots volíem aprendre, valoràvem el curs i gaudíem d’allò que estàvem estudiant.

De quina manera t’ha ajudat l’assoliment d’aquest certificat de professionalitat?

Personalment, ha estat tot un repte i, aconseguir el certificat, em motiva per seguir estudiant, aprenent i millorant. Això és el començament del meu nou projecte professional. Tinc clar el camí que he de seguir per aconseguir els meus somnis, i la formació és una peça clau. Em sento afortunada d’haver pogut accedir a aquests cursos. És una oportunitat que recomano a tots aquells que no es conformen, que volen ser protagonistes del seu futur, que s’esforcen per obrir-se portes. Mai és tard.

La línia entre estar entrenat o sobreentrenat és molt fina. Aprèn a evitar el risc.

Algun cop has sentit la frase de “tot en excés és dolent”? Segur que sí. I segur que quan hi penses, et venen al cap exemples d’hàbits a priori poc saludables, però que amb moderació no suposen massa inconvenient. I és que ja se sap que un tros de pizza els divendres a la nit, després d’una setmana dura, no té les mateixes conseqüències que si aquest es convertís en el nostre sopar habitual.

I si en lloc de referir-nos a aquests tipus hàbits ens referim a altres de més saludables? Segurament aquests no els percebrem com a “dolents”, però tot i així cal que els apliquem en la seva justa mesura i, de fet, en les properes línies m’agradaria explicar-te què passa quan ens passem amb la dosi de l’hàbit saludable per excel·lència: fer exercici físic.

Contràriament al què la gent creu, quan fem una sessió d’entrenament, el cos no millora el seu estat de forma. Primer empitjora (fixa’t què passa quan ens passem d’intensitat entrenant després d’haver estat mesos sense fer res; apareixen les “agulletes” i segurament durant uns dies no ens podem ni moure). És quan el cos detecta aquest empitjorament, que busca adaptar-se. Com que no vol que li torni a passar, millora. Però per això són bàsiques dues coses: la dosi apropiada i el temps de descans entre sessions.

Si ets dels qui ha aconseguit que la natació, el running o el crossfit… formin part de la seva vida i, a més a més, et fa sentir bé, amb energia i amb vitalitat, felicitats, vas pel bon camí.

Però si al contrari, el que sents és cansament, les cames més aviat pesades, et notes de mal humor, tens dificultats per dormir o fins i tot et falta motivació, probablement t’has passat, i estàs a prop del sobreentremament. No et sentis malament, els hi pot passar als millors esportistes! Només hi ha una solució, bé, de fet dues: disminuir la dosi i augmentar el descans.

Marc Cavallé Daza
Coordinador de Royal Escola de Formació a Barcelona
Amb experiència en entrenament personal, preparació física i readaptació de lesions

La Teresa Martínez és usuària sènior als nostres centres esportius i realitza una intensa activitat física des de que va patir una lesió laboral al braç

Com i per què vas començar a anar al gimnàs?
Em vaig apuntar al gimnàs per culpa del meu fill. Jo encara no estava jubilada, estava de baixa permanent per un accident laboral que em va afectar la mà. Vivia a Andorra i vaig baixar una altra vegada a Lleida, ja que és d’on sóc. Va ser llavors quan el meu fill em va animar a apuntar-me al gimnàs i des de llavors li he estat agraïda sempre.

Què creus que t’ha aportat fer exercici?
Fer exercici m’ha ajudat molt tant físicament com en l’aspecte més emocional. M’ha ajudat a pujar molt l’autoestima i d’això en són responsables, principalment, els tècnics del centre, perquè m’animen i m’ajuden moltíssim.

Com et va afectar físicament i emocionalment el tancament dels gimnasos en plena pandèmia?
L’inici de la pandèmia i, sobretot, el confinament no em van afectar gaire, ja que on visc tinc força espai i em posava a fer exercici amb el meu fill, però sí que és cert que a mesura que passaven els dies les meves ganes de fer coses disminuïen. Al centre van iniciar rutines d’entrenament i de zumba, entre d’altres, i jo intentava seguir-les, però no era el mateix fer-ho sola a casa que al gimnàs acompanyada de més gent i dels fantàstics monitors.

Creus que és important fer exercici i ser una persona activa a mesura que et fas gran? Quin consell els hi donaries a aquelles persones que són grans i no s’atreveixen a fer el pas per apuntar-se al gimnàs?
El principal és que pots envellir dignament, i no quedar-te a casa amb les depressions i estirada al sofà, on a poc a poc notes com se’t van encallant i rovellant tots els ossos i les articulacions. Animo a tothom que s’iniciï en l’activitat física, mai és tard, a poc a poc notaran una gran millora en tots els aspectes. Jo, sincerament, és el millor que he fet en molts anys. Vaig començar fent poca cosa, però ara acostumo a anar cinc dies a la setmana i m’apunto a gairebé tot: spinning, zumba, ioga, pilates…

L’objectiu principal de l’entrenament de força en la gent gran és contribuir al manteniment i la millora de la funcionalitat, la qualitat de vida i els hàbits diaris. Tasques del dia a dia com aixecar-se de la cadira, pujar escales o carregar la compra poden veure’s limitades a partir de certa edat. Les caigudes per pèrdua d’equilibri estan alhora relacionades amb la disminució de la força i de la funcionalitat general (1). L’entrenament de força és una peça clau en l’autonomia de les persones adultes majors.

“Alguns estudis han revelat la possibilitat de millorar la força en persones entre 50-75 anys, i fins i tot en edats superiors, entre els 88-96 anys, amb canvis substancials en la manifestació de la capacitat de fins al 100%” (2).

Alguns dels grans beneficis de l’entrenament de força en la gent gran són (3):

• Millora de l’activitat motriu i la coordinació
• Millora i desenvolupament de l’activitat cognitiva
• Millora de la composició corporal, gràcies a la disminució del percentatge de greix i l’augment de massa muscular
• Alentiment del procés natural de pèrdua de densitat òssia o osteoporosi
• Disminució del risc de patir malalties, sigui quin sigui el seu origen
• Disminució del risc de patir accidents, caigudes, fractures o altres lesions
• Augment de la funcionalitat general, de l’autonomia i de la seguretat
• Increment de la velocitat, la velocitat de reacció i els reflexos
• Reforç del sistema immunològic

Realitzar un programa d’entrenament de força adaptat repercutirà molt positivament tant a nivell físic com a nivell psicosocial en la persona adulta major.

Una regularitat de 2-3 dies a la setmana seria ideal en l’entrenament de la força. Respecte a les variables del programa, entre 2 i 3 sèries d’1-2 exercicis multiarticulars per grup muscular principal, realitzats amb pes lliure o màquines guiades, amb una intensitat del 70-85% de la 1RM, seria una molt bona proposta. (4)

La individualització, la periodització i la progressió són factors claus i determinants juntament amb l’adherència a l’entrenament, per tal d’optimitzar els resultats i d’obtenir els majors beneficis. El nostre equip tècnic us assessorà en tot el necessari per aconseguir el vostre objectiu, la millora del vostre estil de vida i la vostra salut integral.

Michael Fernández Carbia
Gerent de Royal Lleida.
Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.
Més de 15 anys d’experiència en Exercici Físic i Fitness.

1. Alcántara Sánchez Millán, P. Ejercicio físico y prevención de caídas, fracturas y osteoporosis. Grupo de trabajo de osteoporosis, caídas y fracturas de la S.E.G.G. 2013.
2. Ramírez Villada, J. El entrenamiento de fuerza en mayores de 50 años. Facultad de Medicina Laboratorio de Ciencias Morfofuncionales del Deporte Universidad de Córdoba, 2007.
3. Izquierdo, M y Aguado, X. Adapataciones neuromusuculares durante el entrenamiento de fuerza en hombres de diferentes edades. Apunts Vol 55: 20-26, 1998.
4. Maren S. Fragala, Eduardo L. Cadore, Sandor Dorgo, Mikel Izquierdo, William J. Kraemer, Mark D. Peterson y Eric D. Ryan (2019). Entrenamiento de Fuerza para Adultos Mayores. Rev Edu Fís. 1 (4). https://g-se.com/entrenamiento-de-fuerza-para-adultos-mayores-2724-sa-R5d83b5cb3e1f4

Cal estimular la inquietud dels nostres fills i filles a realitzar activitats esportives.

Les escoles esportives son un dels pilars importants dels centres esportius, on inclouen diferents esports, com ara la natació, el pàdel, el tennis…

Davant d’aquest ventall d’opcions, els infants tenen l’oportunitat d’iniciar-se en l’esport, on el principal objectiu és l’aprenentatge mitjançant els valors esportius. En aquests cursos vetllem per a què el seu aprenentatge sigui lúdic i divertit, incloent els hàbits saludables, la higiene i els valors intrínsecs en i que col·laboren a fer una societat millor.

Una de les activitats que realitzem en el marc de les Escoles Esportives és la natació, una de les activitats més demandades pels més petits. Nedar és un dels esports més complets i així ho afirma el reconegut doctor David Coppel. La natació compleix amb molts dels requisits motrius en l’aprenentatge d’un infant i involucra un gran nombre de músculs durant la seva pràctica esportiva.

El seu aprenentatge ha de ser de forma lúdica i amb varietat de material per tal que la canalla experimenti, de forma autònoma, el seu aprenentatge a l’aigua. Tot i que la natació forma part d’un esport individual, la cooperació i la participació son elements fonamentals a treballar durant la sessió.

La primera fase d’aprenentatge passa per la pròpia supervivència de l’infant, de manera que un cop s’assoleixi aquest objectiu pugui adquirir una autonomia completa en l’àmbit aquàtic i, posteriorment, es comenci a aprendre la tècnica d’aquest esport, com els seus estils i les modalitats de competició.

La gran quantitat de beneficis que aporta la natació és evident. És ideal per mantenir un sistema cardiovascular sa on previndre una de les majors malalties del segle XXI, l’obesitat, derivant de moltes altres malalties i amb una gran afectació entre els infants.

En l’àmbit psicològic, la natació afavoreix la socialització i l’autoestima del propi infant. Un estudi publicat pel National Center for Biotechnolody Information (NCBI) assegura que nedar redueix els símptomes de l’ansietat i de la depressió a causa de l’augment considerable de la circulació sanguínia en el cervell.

També el Dr. David Coppel, director dels serveis neuropsicològics de la Universitat de Washington, afirma que la natació redueix el pànic i els sentiments de tristesa en alliberar-se neurotransmissors en el cervell com ho son les endorfines.

A més a més, la natació com a pràctica esportiva, afavoreix l’enriquiment de les accions motrius. Un estudi de l’any 2012 de la Universitat de Griffith d’Australia, liderat per el professor Robyn Jorgensen, mitjançant el projecte “Kids Alive Swim Program and Swim Australia” conclou que els infants que aprenen a nedar a una edat primerenca, aconsegueixen una àmplia gamma d’habilitats abans que la resta de població. Aquestes fites inclouen l’assoliment de les habilitats motores com la coordinació i HM visual-motores, com tallar, pintar i dibuixar línies i formes, entre moltes altres tasques relacionades amb les matemàtiques.

Davant d’aquest ampli ventall de beneficis i avantatges que pot tenir realitzar esport durant edats primerenques, animem a totes les famílies a estimular la inquietud dels vostres fills i filles a realitzar qualsevol activitat esportiva. De ben segur que ho agrairan tant a curt termini, per l’assoliment d’un aprenentatge lúdic i pedagògic, com a llarg termini, pel gran nombre de beneficis que els comportarà haver realitzat esport durant la seva infància.

Axel Sorolla Emilio
Graduat en ciències de l’Activitat Física i l’Esport
Coordinador tècnic

El Francesc Xavier és un escultor picapedrer que va patir una lesió medul·lar a causa d’un accident laboral. A partir de llavors va dedicar totes les seves forces a recuperar-se.

Arrel de què vas començar a nadar, i com van ser els inicis?

Vaig començar a anar al centre esportiu a causa de la meva lesió. L’accident laboral em va comportar estar set mesos als hospitals, dos d’ells a Vall d’Hebron i cinc a l’Institut de Salut Guttmann. En donar-me l’alta, necessitava fer recuperació, i no la podia fer anant a un fisioterapeuta, sinó que l’havia de fer jo personalment, amb l’esforç d’intentar moure el múscul que està adormit. Així doncs, a causa del tipus de lesió, la millor recuperació era la que podia fer en un gimnàs, preferentment en una piscina coberta.

Venia d’estar cinc mesos fent exercici diari al gimnàs i piscina de l’Institut Guttmann. Va ser com una continuació, tot i que jo en aquell moment anava en cadira de rodes o, com a molt, amb dues crosses. Més d’un cop em vaig embolicar amb les crosses i els peus i vaig caure al terra entrant a piscina. He de dir que el bon ambient que hi vaig trobar em va ajudar a sentir-m’hi, des del primer dia, com a casa.

Que t’ha aportat la natació?

He de confessar que de nadar no n’he sabut mai massa i, a més, com que tinc poca mobilitat als peus, quan intento nadar de cara, aquests em frenen i sempre me’n vaig cap avall. De vegades nado d’esquena que és l’única forma que puc creuar tota la piscina gran.

El que faig, però, a la piscina mitjana, és fer exercicis de cames i de torsió de cintura. Al tenir una lesió a la part lumbar tinc afectats músculs dels glutis, cames i peus. Amb aquest exercici he aconseguit reforçar l’equilibri de la columna i recuperar músculs dels glutis i de les cames.

Físicament, en els vuit anys que ja fa que vaig tenir l’accident, i que vinc a piscina, el grau de mobilitat que he aconseguit és sense dubtes gràcies a l’exercici que he pogut fer dins l’aigua. És veritat que el cos s’ha anat despertant en part, però sense un exercici constant, avui seguiria anant amb cadira de rodes.

També crec que la natació i el fet d’anar a un centre on convius amb gent molt diferent, de vegades també amb lesions o afectacions de mobilitat molt diverses, té un component humà important. Un bon ambient com el que he trobat en aquesta piscina de Móra ajuda a veure les dificultats amb una mirada més positiva.

Com has viscut el tancament dels gimnasos en temps de pandèmia?

En principi pensant que sols serien uns dies, unes setmanes, però després amb moltes ganes que tot es normalitzés i es reobrís. I, de fet, tan bon punt van reobrir, hi vaig tornar a anar adaptant-me a les limitacions i a l’aforament.

Clar, podem dir que jo tinc la necessitat de seguir fent exercici per recuperar o almenys mantenir-me. Tot i que jo no ho visc com una necessitat-obligació, sinó com una rutina de la qual gaudeixo. Cada setmana tinc uns dies i unes hores que les dedico a anar a la piscina. No tinc ni dia ni hores marcades, però sense adonar-me’n, agafo el cotxe i vaig i torno de piscina. Normalment marxo amb el cos adolorit i torno com si d’alguna forma m’hagués rejovenit.

L’aigua ens dóna vida.

Al llarg de la seva història, l’ésser humà ha hagut d’adaptar-se al medi que l’envolta, un d’ells, el medi aquàtic, ja que la major part de la superfície terrestre és aigua. És per aquesta raó que la natació es coneix des de la prehistòria, ja que els humans hem necessitat relacionar-nos amb l’aigua per sobreviure, alimentar-nos, desplaçar-nos, fugir etc. Totes aquestes necessitats han anat evolucionant al llarg del temps.

Avui en dia, l’activitat física en el medi aquàtic és una necessitat de les persones, per aquestes 5 raons:

1. L’aigua ens fa més lleugers. Disminuïm el nostre pes i podem realitzar moviments que fora del medi aquàtic ens resultarien impossibles; evitem danys als ossos i articulacions. Les activitats aquàtiques poden ser realitzades per persones de qualsevol edat i amb diferents graus de mobilitat.
   
   A les instal·lacions comprovem com persones usuàries evolucionen positivament al llarg del temps, millorant el seu grau de moviment, coordinació, equilibri etc. Per nosaltres són un exemple de superació i un al·licient per esforçar-nos cada dia per millorar.
   
   
2. Dins l’aigua realitzem moviments globals, és a dir moviments on intervé gran part de la musculatura del nostre cos. Això pot augmentar el consum calòric de les nostres activitats o exercicis. La resistència que l’aigua genera al nostre cos i la forma en què ho fa, tant en els desplaçaments com en qualsevol moviment, ens permet augmentar la intensitat dels nostres entrenaments. Quan realitzem qualsevol modalitat d’aiguagym, natació, entrenaments de perfeccionament utilitzem la resistència que ens proporciona l’aigua, en tots els plans i eixos possibles del moviment corporal. D’aquesta manera, l’activitat física dins el medi aquàtic també és una eina imprescindible per a esportistes d’alt rendiment, professionals i semiprofessionals i per persones habituades a entrenaments d’alta i mitjana intensitat.
   
   
3. La gran varietat de moviments que podem fer, ens proporciona un gran bagatge psicomotriu des de ben petits. El bagatge psicomotriu seria l’aprenentatge del cos per adaptar-se al medi aquàtic i, per tant, l’adquisició de respostes del cos a les característiques d’aquest medi. És fonamental, per tot el què hem exposat, que des de ben petits, introduïm el descobriment i coneixement del medi aquàtic: familiaritzar-se amb totes aquestes sensacions, evitar la por i ansietat que provoca el desconeixement, etc.
   
   
4. La temperatura de l’aigua i les seves característiques provoquen diferents beneficis: una acció de massatge sobre la pell i els músculs, una millor circulació sanguínia i una relaxació psíquica i física, reduint l’estrès i les sensacions de dolor o dificultat de moviments. En moments de dificultats com, per exemple, aquest temps de lluita contra la Covid 19, una instal·lació aquàtica a l’abast de tothom sense distinció ni cap tipus d’exclusió és una eina social imprescindible.
   
   Les restriccions durant la pandèmia, que també van afectar l’obertura de gimnasos i piscines cobertes, ens han demostrat la importància de l’activitat física en el medi aquàtic. Hem experimentat què ens diu la nostra ment i el nostre cos quan deixem de relacionar-nos d’aquesta forma tant sana amb l’aigua.
   
   
5. No podem oblidar que l’aigua també és un element lúdic i un espai de relació social. Ens genera un estat d’ànim positiu que ens permet motivar-nos, compartint un espai i un temps amb altres persones que també experimenten sensacions similars a les nostres. Tot plegat afavoreix un clima social de pertinença al grup i de confiança vers les altres persones.

Personalment, crec que el més important als centres esportius és esdevenir espais on trobar-nos per compartir, ajudar-nos, escoltar-nos, fer amistats, divertir-nos, evadir-nos dels problemes i, en definitiva, ser humans en la nostra millor versió.

Pere Pellejà Llop
Tècnic esportiu, tècnic en salvament i socorrisme i  tècnic de natació

La Roser Ferragut té 24 anys i és mestra d’educació primària. Gràcies a l’acompanyament d’un tècnic va aprendre a entrenar el descans, una part fonamental de l’entrenament.

Com va ser el teu inici en el món del fitness?

Vaig apuntar-me al Royal fa un parell d’anys buscant la millora de la meva condició física.

Què t’ha aportat l’activitat física?

Sens dubte m’ha aportat salut i funcionalitat al meu cos. Tinc molta més força, flexibilitat i resistència que el dia que vaig començar i noto els beneficis en el meu dia a dia.

Què t’ha aportat l’acompanyament d’un tècnic?

M’ha permès conèixer nous exercicis, millorar la tècnica i rectificar algunes coses que no feia bé. Per exemple, no deixar reposar prou alguns grups musculars. També diria que l’acompanyament d’un tècnic m’aporta motivació en els moments en què creus que no pots més. En definitiva, per mi l’assessorament significa aprenentatge.

Què has après d’entrenar el descans?

Com he dit, quan vaig començar en el món fitness crec que esperava beneficis a curt termini i no descansava prou. He après que no és necessari entrenar cada dia per obtenir els millors resultats. Procuro escoltar el meu cos i descansar dos o tres dies a la setmana.

Com has viscut el tancament dels gimnasos en temps de pandèmia?

Per mi el tancament dels gimnasos no va ser del tot negatiu. Em va servir per adonar-me que a casa també puc establir rutines d’entrenament. Vaig comprar-me alguns materials senzills i també vaig trobar moltes idees per Internet. De totes maneres, trobava a faltar el treball de la força amb pes i, sobretot, l’assessorament dels tècnics.

Com ha canviat la teva vida després de conèixer el món del fitness?

Ara veig que és molt més que millorar la condició física. És una activitat d’oci que et condueix a un estil de vida diferent: ara valoro molt més els hàbits saludables i també m’ha permès conèixer gent nova.