La nostra millor versió

Estem molt contents d’explicar-vos que, després de 12 anys, el projecte de l’Espai Serviesport es renova. Ara som Royal Escola de Formació, liderat per l’equip de professionals de sempre, amb els propòsits de sempre i l’energia que ens caracteritza. Dins el món del Fitness i l’Esport, som el centre que més professionals del sector ha format a Catalunya i en això té molt a veure la integració amb els centres esportius Royal Tarraco i Royal Lleida.

No perdem de vista els nostres orígens, amb més de 2000 alumnes que han passat per les nostres aules i havent aconseguit que un 83% de l’alumnat trobi feina. Aquesta és la nostra raó de ser.

Però ara fem un pas més i consolidem un projecte que implica dos centres propis  (Tarragona i Lleida), diversos centres col·laboradors (Barcelona, Tortosa, Alcanar, Calafell, El Vendrell, Sant Celoni) i 4 línies formatives: fitness i esport, cuina i restauració, diversitat funcional i idiomes i formació contínua amb l’objectiu de donar noves oportunitats a totes les persones.

Ens sentim molt orgullosos de saber que aquest projecte ha crescut, creix i creixerà gràcies a l’equip humà que tenim al darrere. A noms prou coneguts per al nostre alumnat com el de Jose Vidal, Arnau Padrós, David Cuadrat, Pilar Hernández, Xavier Maestre, Susan Jiménez o Elena Guzmán, es sumen molts més docents i treballadors que dia a dia posem la nostra experiència i el nostre tarannà innovador al servei de l’empoderament de les persones. Més de 40 professionals fem possible que el nostre centre sigui l’Escola de Formació Ocupacional de qualitat més important de Catalunya.

Per tot això, i molt més…

Benvinguts a Royal Escola de Formació!

Laia Claverias

Directora Royal Escola de Formació

Entrevistem el Llorenç Arnau, alumne de l’Espai Centre de Formació, qui es va trobar a l’atur a una edat avançada, i es va reinventar.

En quina situació laboral es trobava abans de realitzar el primer curs a l’Espai?

Treballava a l’àmbit de la construcció i em vaig quedar sense feina. Em vaig trobar a l’atur a una edat avançada, i havia de reinventar-me.

Quins curs va realitzar i quines van ser les principals dificultats amb les que es va trobar?

Vaig fer el de tècnic de manteniment, el de socorrisme, el de tècniques aquàtiques i fins i tot el de tècnic de sala d’entrenament polivalent. A la meva edat havia de tornar a estudiar, estar molt atent i cuidar-me, a més de treballar amb companys molt més joves que jo. Fins i tot vaig deixar de fumar per preparar-me les proves!

Com va superar aquestes dificultats?

Jo li vaig posar moltes ganes i molt d’esforç. L’equip de l’Espai també va tenir molt a veure en que pogués finalitzar amb èxit els cursos, s’adaptaven molt a les necessitats i als ritmes de cada alumne, a fi que cadascú pogués seguir el seu propi camí. Tant el personal d’administració com els professors van col·laborar en fer-ho possible.

Com l’han ajudat els estudis realitzats a l’Espai a incorporar-se al mercat laboral?

Ja fa un temps que estic treballant de socorrista i puntualment com a tècnic de sala i estic molt content d’aquest contracte laboral i molt agraït per aquesta nova oportunitat. Em vaig atrevir a fer-ho, i em va sortir molt bé. Estic molt agraït amb l’equip de l’Espai, gràcies al meu esforç i al seu acompanyament, ara tinc feina!

Què és allò que més li ha agradat de l’experiència?

El què més m’agrada és que a l’Espai coneixen la història de cadascú i tracten d’oferir-nos a cada moment allò que ens pot ajudar a millorar el nostre perfil professional. A més de les certificacions oficials, hi ha altres cursos de formació continua, com el DEA, una titulació que tenia caducada i que a l’Espai em van recordar que convenia renovar-la.

Els temps que estem vivint son difícils especialment en termes laborals. Què recomanaria a aquells que es plantegen formar-se per canviar de sector o millorar les seves aptituds professionals?

És difícil, no vull enganyar a ningú, però la voluntat és poderosa. Si vols fer-ho, pots fer-ho. Més quan estem parlant de titulacions oficials 100% subvencionades. Jo no sóc cap “lumbreras”, però tenia aptituds i bona disposició. Amb esforç es pot aconseguir tot.

La perseverança, l’esforç, la il·lusió i la confiança que van vèncer la COVID19 en plena pandèmia

L’any 2020 serà recordat al llarg de la història com un any molt complicat, un any que hem hagut de sobreviure i que només la lluita diària ens ha permès tirar endavant i per desgràcia, en alguns casos, ni tan sols aquesta lluita ha estat suficient.

En aquest context, semblaria que participar en una prova competitiva en mountain bike podria ser temerari, però molts hem estat els que no hem perdut la il·lusió i la confiança i hem dedicat gran esforç i perseverança a preparar una Titan Desert, que ha estat un èxit d’organització, de participació i de resultat, demostrant que amb molta cura, la pandèmia es pot vèncer.

Per mi, era la 5a Titan Desert, una Titan especial, que es va dur a terme a Almeria per primera vegada i en l’intent de controlar al màxim el risc de contagi.

Una Titan requereix dos aspectes fonamentals per garantir l’èxit en aquest repte:

• En primer lloc l’aspecte físic, un entrenament metòdic, preparat, estudiat de forma meticulosa i sempre amb un professional de l’activitat física i l’esport al costat, en el meu cas un Llicenciat en CAFE que, juntament amb un nutricionista especialitzat i un fisioterapeuta, em van guiar a aconseguir una condició física adient per afrontar les 5 etapes que plantejava la competició.
• I en segon lloc i possiblement encara més important, la fortalesa mental, aquella que aquest 2020 encara s’ha fet més necessària, aquella que t’empeny a tirar endavant quan les circumstàncies son ben adverses. Diuen (i ho comparteixo) que ser finisher de la Titan és un 20% de cames i un 80% de cap i de cor, un percentatge prou encertat també davant els reptes que cada dia ens està plantejant la vida.

Un dia el CEO de la Titan Desert, el Sr. Juan Porcar va dir unes paraules que en aquest petit escrit m’agradaria reproduir: “Les emocions son vida, la resta de temps, una pausa”

Només em queda donar les moltes gràcies a tots els professionals de l’esport que han fet possible aquest somni i que res ens impedeixi continuar somiant.

Gerard Monguió Figuerola, gerent de Royal Health and Fitness Clubs

Cristina Vallespí Suñé, porta 30 anys vivint a Móra la Nova, d’on són els seus pares.  Ha treballat, a més de ser-ne usuària, al centre esportiu AquaMora, un dels centres esportius vinculats al Grup Serviesport. La seva història és de superació, esforç i entusiasme vers la pràctica esportiva i la natació, una activitat que l’ha ajudat a encarar el futur amb il·lusió i molta energia.

Com s’ha vist afectada la teva salut en els últims anys?

A principis de 2010 em van diagnosticar càncer de mama per primer cop. Vaig fer el tractament amb ràdio i quimioteràpia i una operació per extirpar els ganglis. Al 2019, sembla que el càncer s’ha reproduït afectant no només la mama, sinó també els pulmons.

Quina pràctica esportiva realitzaves abans de desenvolupar el càncer?

Jo sempre he practicat la natació; havia sigut nedadora i pertanyia al Club Natació Sant Andreu. Em vaig casar i vaig venir a viure a Móra la Nova. No hi havia piscina, per tant vaig haver de deixar de nedar. Al 2010 vaig començar a treballar al centre esportiu AquaMora i, coincidint amb el diagnòstic de càncer, vaig tornar a enganxar-me a la competició entrenant regularment amb natació màsters i, sobretot, amb natació en aigües obertes.

En el procés de tractament, quines recomanacions has rebut per part dels professionals?

El meu oncòleg no ho va dubtar. El vaig consultar sobre la possibilitat de continuar practicant esport i em va recomanar que en fes tot el que pogués. Ell sabia que jo conec els meus límits, i em va indicar que seria com la meva medicina i que nedar m’aniria especialment bé per a les meves articulacions.

Què t’aporta en el teu procés l’activitat física i la pràctica de la natació en concret?

El problema que tinc és que el tractament que segueixo provoca que les articulacions se m’inflamin i la natació va molt bé per això. El dia que no nedo és quan tinc mal d’esquena i em fa mal el cos. Compto amb l’assessorament i el seguiment del meu entrenador; ell és qui prepara les millors rutines per a mi. Psicològicament, la natació m’evadeix molt, sóc una altra persona quan estic a l’aigua, i si és en aigües obertes encara més i millor.

Com has viscut aquests últims mesos en què les possibilitats de practicar activitat física s’ha vist afectada?

He sentit impotència i ràbia. Amb el bon temps de l’estiu encara pots anar a la platja, tot i que no hi visc a prop. Tinc 30 minuts fins que puc arribar a la costa i entrenar. El tancament de les instal·lacions esportives ha estat una mala notícia, sense dubte. Ara, amb el fred, toca posar-se el neoprè i desplaçar-se a la platja o al pantà dels Guiamets, que em cau més a prop i també, clar, el riu Ebre, però és una opció més complicada, hauria d’anar sempre amb l’acompanyament dels kayakistes, no et pots fiar de les corrents.

Què recomanaries a les persones que corren el risc de portar una vida sedentària?

La vida sedentària no és bona per a ningú. Convé mantenir-se actiu sempre, marcar-te objectius que et motivin i et facin avançar. Tot plegat, t’ajuda en el dia a dia. A més, pels que pateixen una malaltia és com una teràpia que t’ajuda a portar-ho millor: et sents millor amb tu mateix, et serveix d’esbarjo i et trobes amb altra gent. Va bé sortir de casa, moure’s i gaudir amb un esport que t’agradi i que puguis realitzar.

De què et sents més orgullosa en els últims temps?

La meva mare va morir d’ELA i sóc voluntària de la Fundació Miquel Valls. Les gran fites assolides han servit per recaptar fons per visibilitzar i afavorir la investigació d’aquesta malaltia, com per exemple quan vaig creuar l’Estret de Gibraltar o quan vaig guanyar la Ultra Ebre Swim Marathon, de 33km. Em sento molt contenta d’haver pogut fer-ho en clau solidària.

Elaboració pròpia
Imatge Ultra Ebre Swim Marathon

La pandèmia de la Covid-19 està incrementant la morbiditat i la mortalitat a nivell mundial. És per aquest motiu que es prenen mesures en tot el món per prevenir la transmissió de persona a persona. L’habitual estil de vida es veu ara afectat pel distanciament social i l’aïllament però… què hem de fer amb l’exercici físic?

Està demostrat que l’exercici físic és una teràpia efectiva per a la majoria de les malalties cròniques, amb efectes directes sobre la salut física i la mental (1), especialment per aquelles que pateix la gent gran, un dels perfils més vulnerable vers la Covid-19. Ara és encara més necessari que no parin els seus programes d’exercici físic, ja que els ajuda a prevenir la sarcopenia (pèrdua de massa muscular), la fragilitat o el risc de caigudes entre d’altres.

La gravetat dels símptomes associats a la Covid-19 està relacionada amb l’estat de salut de les persones abans de la infecció. El sobrepès o la obesitat, la resistència a la insulina i la diabetis es troben entre les patologies prèvies que condicionaran el procés dels afectats per la Covid-19, propiciant l’hospitalització i elevant el risc de mortalitat.

Per això es suggereix l’entrenament habitual i el manteniment d’una bona condició física, especialment a nivell cardiorespiratori; ja que són factors inmunoprotectors en pacients que contreuen la Covid-19 (2). Per tant, una persona físicament activa, sana i amb una bona resposta del seu sistema immunològic, està més protegida contra la infecció i més preparada per enfrontar-la en cas de contreure-la.

Es coneix que l’exercici físic en intensitat i volum moderat juntament amb una bona nutrició i salut mental, millora la immunitat de la persona (3). És per aquest motiu que, ara més que mai, hem de realitzar exercici físic i hem de lluitar contra el risc d’inactivitat física en els temps que corren.

I què vol dir exercici físic moderat? Quines són les recomanacions?

La OMS (Organització Mundial de la Salut) i l’ACSM (American College of Sports Medicine) han realitzat unes recomanacions específiques d’exercici físic adaptades per fer a casa durant el confinament (3). És important posar-se en mans de professionals que ens assessorin en quin tipus d’exercici és més aconsellable fer, com realitzar-lo, a quina intensitat o amb quina freqüència, tot adaptat a les nostres necessitats. I no és només qüestió de la edat, evidentment una persona de 20 anys no té les mateixes necessitats que una de 80 anys. No obstant, dos persones amb la mateixa edat, però amb nivells de condició física i condicionants per a la pràctica esportiva diferents, tindranrecomanacions d’exercici diferents.

I per últim… el gimnàs és segur?

En la última actualització (16/10/20) del Ministerio de Sanidad del Gobierno de España (4), l’àmbit que ha recollit major nombre de brots és el social, associat a reunions familiars. Mirant amb detall els brots que s’estan produint, en cap d’ells figuren els centres esportius i gimnasos, fet que encara reforça més la teoria de que els gimnasos que compleixen amb la normativa són entorns segurs i, a més, necessaris per a garantir una bona salut.

Laia Claverias Bonilla
Directora de l’Espai del Grup Serviesport.
Graduada en Fisioteràpia i Llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.
Màster de Prescripció d’Exercici Físic per a la Salut.
Més de 10 anys d’experiència en Exercici Físic per a la Salut.

1. Jiménez-Pavón D, Carbonell-Baeza A, Lavie CJ. Physical exercise as therapy to fight against the mental and physical consequences of COVID-19 quarantine: Special focus in older people. Prog Cardiovasc Dis. 2020 May-Jun;63(3):386-388. doi: 10.1016/j.pcad.2020.03.009. Epub 2020 Mar 24. PMID: 32220590; PMCID: PMC7118448.
2. Zbinden-Foncea H, Francaux M, Deldicque L, Hawley JA. Does High Cardiorespiratory Fitness Confer Some Protection Against Proinflammatory Responses After Infection by SARS-CoV-2? Obesity (Silver Spring). 2020 Aug;28(8):1378-1381. doi: 10.1002/oby.22849. Epub 2020 Jul 9. PMID: 32324968; PMCID: PMC7264673.
3. Ranasinghe C, Ozemek C, Arena R. Exercise and well-being during COVID 19 – time to boost your immunity. Expert Rev Anti Infect Ther. 2020 Jul 23:1-6. doi: 10.1080/14787210.2020.1794818. Epub ahead of print. PMID: 32662717.
4. Actualización nº 230. Enfermedad por el coronavirus (COVID-19). 16.10.2020 (datos consolidados a las 14:00 horas del 16.10.2020). Ministerio de Sanidad. Gobierno de España. https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov/documentos/Actualizacion_230_COVID-19.pdf?fbclid=IwAR3WfKEP11eq4OafjhKPS4AKOhi9G6f7mg02CKxwRmCWT64vccpxyCYYXjA

La massa muscular juga a favor nostre

En ple segle XXI i en un context on cada cop és més important cuidar la nostra salut, la massa muscular és un possible aliat que en moltes ocasions no rep la importància que realment hauria de tenir. Aquesta ens ajuda en diversos aspectes a nivell de salut: millora de la sensibilitat a la insulina, augmenta la despesa calòrica, proporciona millores a nivell cardiovascular, evita lesions, ajuda a previndre la sarcopènia, millora l’autonomia en persones d’edat avançada… Podríem seguir amb un llarg etcètera.

Per tant, en el moment en què estem perdent massa muscular, ja sigui per no treballar-la com per realitzar una mala praxis en un procés de pèrdua de pes, estem renunciant a tots o gran part d’aquests beneficis. Per mantenir o incrementar la nostra quantitat de massa muscular bàsicament necessitem tres aspectes: ingesta suficient de proteïna, un correcte balanç energètic adaptat a la situació i a les necessitats de la persona i l’entrenament de força. Entrenament de força no necessàriament associat a grans intensitats, sinó entès com la pràctica que podem desenvolupar, per exemple, en una sala de peses d’un gimnàs.

En cas que decidim baixar de pes per qualsevol motiu és molt important que aquest procés sigui realitzat de forma pautada i amb paciència. Descensos del pes corporal superiors a 500-900 g en una setmana acostumen a significar que a part d’estar perdent greix corporal, també estem sacrificant massa muscular. Per comprovar si al baixar de pes estem mantenint la nostra massa muscular tenim varies eines, entre les quals destaquem les següents: l’observació de l’evolució del rendiment al gimnàs, el qual interessa sostenir i optimitzar al màxim possible, les mesures de les seccions transversals dels músculs, les quals es duen a terme amb un mètode molt precís que ens dóna informació sobre la quantitat de múscul i teixit adipós, i finalment, el pesatge mitjançant una bàscula de bioimpedància. Actualment molts centres esportius disposen d’aquest dispositiu, i els usuaris i usuàries dels centres Royal tenen aquest servei inclòs en els abonaments. Cal tenir en compte que la seva precisió no és exacta i cal realitzar el pesatge sempre en les mateixes condicions, però és una bona referència per fer una comparativa de la nostra evolució al llarg del temps.

En resum i a nivell pràctic: entreneu, busqueu l’ajuda de professionals per optimitzar l’entrenament i la nutrició i sigueu conscients que la massa muscular juga a favor de la nostra salut.

Jordi Hernàndez
Entrenador personal
Responsable Sala Fitness Royal Tarraco
Campió absolut SENIOR PES MORT Espanya 2019

A través d’elles prenem consciència del propi cos i aprenem a treballar amb ell

El món del fitness i les activitats dirigides canvia constantment. Són moltes les tendències que hem vist sorgir des de l’any 1999 fins ara. Abans, una classe d’aeròbic era molt “top” als centres esportius, i ara el Crossfit o el Pilates són els que més demanda tenen. 

Al llarg dels últims anys, he vist sorgir noves tendències i molts canvis a les sales d’activitats dirigides. Hem passat de fer un ús exclusiu multidisciplinari de la sala, a condicionar diferents espais per a diferents activitats: sales d’entrenament funcional, sales de spinning, de Pilates i Ioga, sales de dansa, etc.

Totes les disciplines tenen un al·licient comú i uns beneficis específics. Són activitats guiades que ajuden a l’usuari a evolucionar de forma progressiva amb l’acompanyament dels monitors que vetllen per la correcta execució tècnica. Fer-ho en grup és una motivació principal per exercitar-se passant una bona estona, establint vincles d’amistat i compartint inquietuds amb altres persones. Hi ha disciplines per a tots els perfils i totes les edats. Cadascú pot triar la que millor respongui als objectius que s’hagi proposat. El més important és que a través d’elles prenem consciència del propi cos i aprenem a treballar amb ell.

Després de 20 anys d’experiència puc afirmar amb rotunditat que les activitats dirigides són clau per cuidar-se i sentir-se bé, animen la nostra motivació i impulsen el nostre benestar tant a nivell físic com mental. Veure la il·lusió dels nostres usuaris i usuàries a cada classe n’és una mostra.

Per tot plegat, les activitats dirigides són un punt clau a tots els centres d’esport i fitness. De fet, aquesta diversitat i qualitat en l’oferta és allò que diferencia els uns dels altres.

Ara estem en moments de reflexió i canvis, però la incertesa no pot ser la protagonista dels temps que corren. Tornen les tendències més senzilles, més pràctiques i, alhora, les més efectives, a l’abast de tothom, perquè tots puguem créixer en aquest sentit i superar-nos. Estic convençut que fer esport i gaudir de classes com Pilates, Aeròbic, Pump, Spinning o Aiguagyms ens ajuda a preparar-nos per al futur a tots els nivells. És el primer pas per un inici de curs inoblidable!

Ara és el moment de cuidar-se, ara et toca a tu sentir-te bé! 

Antonio Vea López

Coordinador d’Activitats Dirigides al Complex Esportiu AquaMora, de Móra d’Ebre (Tarragona)
Docent de tècnics de fitness per a diferents centres formatius
Creador de programes especialitzats en fitness