Respira 2024! Les Jornades de Ioga i Meditació

El 21 de juny és el Dia Internacional del Ioga i ho volem celebrar, de nou, junts!

Et compartim la 3a edició del programa RESPIRA, les jornades de Ioga i Meditació organitzades per Royal Escola de Formació i els centres esportius Royal Tarraco i Royal Lleida. 

Entre les activitats destaquen: 

  • Màster Classes d’àmbits específics del Ioga i la Meditació.
  • Jornades especials en espais emblemàtics de les nostres ciutats!
  • … i molt més!

No et perdis els programes a cada seu i gaudeix de les diferents propostes:

Totes les activitats s’ofereixen gratuïtament per l’alumnat i exalumnat de Royal Escola de Formació i pels usuaris/es dels centres esportius Royal Tarraco i Royal Lleida (places limitades). Si no pertanys a cap d’aquests col·lectius, consulta els preus a la recepció dels nostres centres esportius.

Per qualsevol dubte estem a la teva disposició al correu electrònic events@royalfitness.cat.

T’esperem amb molta il·lusió! Comptem amb tu!

Ser donant vol dir ser una persona molt generosa

 

Entrevista a Ana Garrido, docent de Royal Escola de Formació i trasplantada renal. Ens ofereix el seu testimoni en el Dia Mundial del Trasplantament d’Òrgans i Teixits, va conduir una sessió de Kundalini Ioga orientada a l’estimulació de la funció renal el passat dissabte, 24 de febrer, al centre esportiu Royal Tarraco.

Eres molt joveneta quan els metges se’n adonen que els teus ronyons no funcionen bé…

Als 14 anys em van diagnosticar insuficiència renal crònica. No sabien ben bé perquè, però els ronyons no em funcionaven correctament, no feien la seva funció. Els ronyons eliminen els residus i l’excés de líquid del cos. També eliminen l’àcid que produeixen les cèl·lules del cos i mantenen un equilibri saludable d’aigua, sals i minerals (com sodi, calci, fòsfor i potassi) a la sang. Sense aquest equilibri, és possible que els nervis, els músculs i altres teixits del cos no funcionin normalment. Són de la mida d’un puny i produeixen hormones que ajuden a controlar la pressió arterial, produir glòbuls vermells i mantenir els ossos forts i saludables.

Jo estava molt cansada, i em deien que tenia anèmia. Però en no millorar, i em van fer més proves. A l’hospital Joan XXIII, entre analítiques i ecografies, ja veuen que els meus ronyons no estant funcionant. Llavors, m’envien directament a l’hospital Vall d’Hebron especialitzats en el tractament d’aquesta insuficiència en infants.

I, a partir d’aquí, quina mena de tractament vas seguir?

Estava molt fluixeta, per això vaig entrar a diàlisis directament, per via subclàvia amb un catèter a la jugular. No em podia esperar, com és habitual, a que em fessin una fístula al braç que triga un mes en desenvolupar-se per poder fer la diàlisis. Aquest tractament el començo a fer a la Clínica Teknon i entro a la llista de trasplantament. Vaig estar fent diàlisis uns dos anys i mig aproximadament. Mentrestant, em feien diferents proves, per si es donava una donació. Entrar a la llista de trasplantament no es com esperar el teu torn. Quan arriba un òrgan s’han de donar una sèrie de característiques que el facin compatible amb el teu cas.

Com vius la diàlisi mentre no arriba l’òrgan?

La diàlisi és com connectar-te a un ronyó artificial durant 4 hores. La teva sang surt i es filtra fora per tornar a entrar al teu cos depurada. Molta gent té dificultats per orinar, i el líquid s’acumula al cos. La diàlisi t’ajuda a resoldre també això. Jo vaig tenir sort perquè orinava força. Llavors no calia depurar tanta quantitat de líquid. Vaig passar prou bé aquest tractament.

Tot i les dificultats evidents, vaig poder realitzar els meus estudis més o menys bé. Amb recolzament, està clar, però vaig poder treure’m els cursos amb normalitat.

I llavors, va arribar el primer trasplantament…

El primer trasplantament el vaig rebre d’un cadàver. És a dir, algú mor i la seva família decideix donar els òrgans. A mi em va tocar un ronyó, en qüestió de 24 h havia d’estar tot preparat, d’un moment per l’altre. Com menys temps passi del decés al transplantament… millor. Jo estava tornant de la diàlisi, de camí cap a Tarragona. Em van trucar i vaig tornar a Barcelona de nou.

El ronyó l’empalmen a la zona pèlvica. No et treuen un per posar l’altre. Mantenen els dos originals amb el nou. Quan t’incorpores de la intervenció, uauuu! La sensació va ser forta!

Al principi estàs aïllada. Si el cos detecta un òrgan estrany el podria rebutjar i atacar. Per això, al principi rebaixen les teves defenses, i tens més risc de patir infeccions. Per això has d’estar aïllat.

Un cop et recuperes de la intervenció, l’ànim és un altre, no depens d’una màquina i es nota des del principi. Tens molta energia. Sort que la donació és anònima, sinó estaríem donant la tabarra a la família cada dia, agraint aquest regal que t’han fet.

Però amb un trasplantament no va ser prou…

Aquest primer ronyó em dura 26 anys aproximadament. Més del que acostuma a durar  un ronyó trasplantat fins que comença a perdre funció renal. Quan el filtratge comença a dificultar-se, cal plantejar-se un segon trasplantament. Això va ser fa uns 7 anys, i en aquell moment ja es començaven a fer els trasplantaments de donants vius.

Fent-se les proves adients, algú proper a tu pot donar-te un ronyó. Tots a la meva família volien fer-se aquestes proves. El primer candidat fou el meu pare, però en aquest cas no va ser possible perquè hi havia risc de reduir massa la seva suficiència renal. Tampoc va poder ser la meva mare. I llavors el meu germà gran comença el procés de validació, i ell serà definitivament qui m’acabarà donant el seu ronyó. Totes les seves proves van sortir bé, tenia uns 45 anys en aquell moment.

Com vius aquest segon procés?

Jo assumia el meu risc. Però em va costar acceptar el risc que el meu germà assumia. Ell estava sa, i tenia una dona i unes filles… és important que el donant i el receptor estiguin convençuts i emocionalment preparats. A vegades costa més rebre que donar. Però ho vam parlar entre tots, també amb la meva cunyada, i em van ajudar a acceptar el què estava passant, a ser positiva i a entrar a quiròfan decidida i plena d’esperança.

Quan vaig obrir els ulls després de la intervenció vaig sentir una energia brutal. Tot fa mal, però tenia una energia increïble. Ja portava quatre ronyons al cos! Perquè no em van treure els altres, clar. El meu germà es va recuperar bé. Entre els dies de baixa d’un i de l’altre ens vam retrobar al cap d’un mes.

Cada quatre mesos t’has de fer analítiques i ecografies. Des del darrer trasplantament tot ha sortit bé. El meu germà pot fer vida normal tot i que també ha d’estar controlat. Penso que ara es cuida més. Està molt en forma.

Com arriba a la teva vida la pràctica del ioga?

En el moment d’aquest segon trasplantament, jo ja em dedicava al ioga. Gràcies al ioga el meu estil de vida és molt saludable. La seva pràctica m’ajuda molt a viure agraïda, conscient i positiva. 

Arrel d’un curs de socorrisme, vaig agafar l’hàbit de nedar i m’anava molt bé. Després d’un trasplantament la teva activitat física pot ser normal, és a dir, pots praticar l’esport que vulguis i l’activitat que et vagi de gust.

Vaig estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona Història de l’Art. Desprès d’un Erasmus a Itàlia, vaig acabar la carrera i vaig viatjar per Londres, Venècia i altres indrets. A la tornada, vaig decidir tornar a estudiar. Llavors vaig fer el postgrau en arqueologia i em vaig apuntar a ioga al centre “Els Àngels”, a la Part Alta de Tarragona.

La situació que vaig viure em generava moltes preguntes… perquè a mi? Per exemple. El ioga em comença a donar la pau com a resposta. Fer-se certes preguntes des de tan jove em porta a tenir interès per qüestions alternatives, coses que la gent de la meva edat o del meu entorn no fa o no es planteja. La meva introducció al ioga és progressiva, i va ser especialment significatiu per a mi descobrir el Kundalini Ioga, pel pes que es dona a la meditació.

Vaig descobrir el Jnana Ioga, un camí centrat en la reflexió. S’enfoca cap a preguntes existencials, transcendint l’intel·lecte. Vaig trobar una eina que em portava cap a l’autèntica naturalesa d’un mateix, la que et desidentifica de l’ego i de la ment.

Em vaig dedicar molts anys a l’arqueologia i la història de l’art. No m’he desvinculat. Però en un moment donat tot em porta a fer-me instructora de ioga. A Royal Escola de Formació ja porto 5 o 6 anys donant classes, i també he treballat en altres centres. El ioga m’acompanyarà de forma professional o no professional sempre.

I descobreixes també un ioga que afavoreix la funció renal…

A partir del Kundalini Ioga treballem diferents seqüències. Totes les postures que es treballen facilitant que la sang circuli cap als ronyons i, per tant, afavorint la depuració ens ajuda a millorar la capacitat renal. Es localitza molt a la zona lumbar i dorsal, practicar-lo afavoreix el drenatge.

Ha estat un camí de descobertes i d’agraïment…

Si. Per això, col·laboro i intento promoure activitats com la del passat dissabte a Royal Tarraco que ajudin a generar consciència sobre la donació d’òrgans. L’Organització Catalana de Trasplantament, l’OCATT, és l’organització responsable de planificar, ordenar i coordinar les activitats relacionades amb l’extracció, la conservació, la distribució, el trasplantament i l’intercanvi d’òrgans i teixits per utilitzar-los amb finalitats terapèutiques a Catalunya. 

Ser donant vol dir ser una persona generosa. La donació és un dels actes més altruistes que es poden fer per altres persones. Els trasplantaments d’òrgans i teixits humans són de vegades l’única alternativa de vida per a molts malalts. La donació d’òrgans és una decisió voluntària, un acte d’altruisme en què una persona decideix que un cop mori li siguin extrets un o diversos òrgans del seu cos per donar-los a persones malaltes que es troben en llistes d’espera per rebre un trasplantament.

També es pot fer la donació en vida, encara que el més comú és fer la donació perquè es faci realitat quan arribi la fi de la vida. Fer-se donant és tan senzill com prendre la decisió i fer-ho saber a la família i a les persones més properes.

L’activitat física i els seus professionals com aliats de la salut

 

El fet d’haver superat una pandèmia no ens permet oblidar que durant setmanes vam estar tancats a casa i que durant mesos vam patir restriccions a les nostres llibertats, entre elles, la de poder gaudir de l’esport, l’exercici i l’activitat física tal com l’havíem conegut fins que va arribar la COVID-19 i es paralitzés el món. Aquest fet, inequívocament, va posar en valor com d’important és disposar d’una bona salut.

El temps ha passat i l’activitat física està de moda. L’experiència de la pandèmia ens ha deixat un llegat que és una major consciència per cuidar més i millor la nostra salut.

Segons dades del darrer estudi d’hàbits esportius de Catalunya del 2021 (1), el tercer motiu principal per practicar activitat física de forma regular és la salut, incloent la recomanació mèdica. El primer i segon motiu són, respectivament, la millora de la forma física, i la diversió i l’entreteniment.

A Catalunya s’estimen més de 3.000 morts a l’any per sedentarisme i inactivitat física. Al món, les morts per malalties no transmissibles s’estimen en 41 milions de persones2 (71% de totes les morts a escala mundial). Tothom coneix algun dels beneficis importants que té l’exercici físic per la salut, com ara prevenir malalties, augmentar l’esperança i la qualitat de vida, ajudar a dormir millor, afavorir les relacions socials, millorar la salut mental, etc.

Però el que no tothom sap és amb quina regularitat cal practicar activitat física per gaudir d’una bona salut, quin tipus d’exercici físic i esport és més convenient per cada persona o de quina manera cal planificar i executar l’activitat física. Aquestes són qüestions que es resolen posant-se en mans dels educadors físics.

Tot i que realitzen sovint aquesta funció, no tots els influencers i youtubers són bons prescriptors d’exercici físic. Cal identificar adequadament els diferents professionals de l’activitat física i l’esport donat que esdevenen agents imprescindibles de la salut.

A Catalunya la Llei 3/2008 regula l’exercici de les professions de l’esport, i estableix que tots els professionals de l’activitat física i de l’esport (AFE) han de disposar de titulacions reglades i certificacions oficials, alhora que han d’estar inscrits al Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya (ROPEC) o bé col·legiats al COPLEFC (Col·legi Oficial de Professionals de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya).

Aquests professionals es sumen als experts de l’àmbit sanitari com ara metges, psicòlegs, infermeres, fisioterapeutes i nutricionistes per cuidar i vetllar per la salut de les persones. Per això, els centres esportius i de fitness han de centrar esforços en dissenyar i en implementar programes específics d’exercici físic per a la salut i apostar per la formació actualitzada i contínua dels equips.

Al nostre territori ja disposem d’alguna iniciativa en aquesta línia i tenim el repte de donar-li visibilitat. Per exemple, l’aplicatiu La Salut s’entrena ofereix un cercador de programes d’exercici físic per a la salut (PEFS), gràcies a la col·laboració entre el COPLEFC i el COMT (Col·legi Oficial de Metges de Tarragona), que ha de permetre tant als professionals de l’àmbit sanitari com a la ciutadania en general accedir a programes dissenyats especialment perquè l’activitat física esdevingui efectivament un aliat clau de la nostra salut i benestar.

Eduard Ullate Agramunt
Gerent dels centres esportius del grup Royal Health & Fitness Clubs
Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport
Nº col·legiat COPLEFC 58700

Publicat a Diari de Tarragona, el 10 de gener de 2024.
(1) Font: Observatori Català de l’Esport, 2021; a partir de l’Enquesta sobre l’activitat física i esportiva a Catalunya 2019 del Consell Català de l’Esport
(2) Font: OMS (Organització Mundial de la Salut)

 

Royal is my superpower

No es ficció, l’exercici físic és +salut i + vida!

Ja tenim aquí el mes de gener, i amb ell l’oportunitat de planificar els nostres propòsits, posant al capdavant de la llista la principal prioritat: la nostra salut!

Els centres esportius Royal arrenquen aquests dies una campanya per conscienciar sobre el pes de l’activitat física en la millora de la nostra salut i el nostre benestar integral. De fet, podríem dir que l’exercici físic és un superpoder! Sí, un recurs extraordinari que ens aporta grans beneficis. No és broma! L’activitat física ens protegeix, i totes les possibilitats que t’oferim als nostres centres esportius participen en la prevenció de moltes patologies i com a part del tractament de moltes condicions i malalties.

Posem-li ciència! Aquests dies a les plataformes de Royal Tarraco i Royal Lleida t’oferirem un seguit de consells i indicacions que ens ajudaran a comprendre millor tot el que l’activitat física pot fer per nosaltres.

Aquí et compartim algunes idees fonamentals:

  • Amb una població activa es podrien prevenir més de 10.000 morts prematures l’any a Europa i 11,5 milions de nous casos de malalties cròniques d’aquí al 2050 (OMS, 2023).
  • Tots els professionals de l’activitat física i l’esport són agents de la salut (COPLEFC, 2023).
  • La combinació d’exercicis, recursos i entorns d’entrenament milloren el rendiment de les nostres rutines. El principi de varietat és clau! (Molina, 2023).

En aquesta línia, et compartim algunes novetats:

  • A Royal Tarraco s’activen els SMART TRAINING GROUPS per a usuaris/es amb quota Royal (antiga quota Bàsica). Aquest nou servei prescriu exercicis a mida i fites individualitzades d’acord als objectius de cada persona i la seva condició física, inclosa la capacitat respiratòria, cardíaca i l’estat de salut. Informa’t a la recepció del centre!

  • A Royal Lleida, fins el 29/02 la matrícula d’inscripció és gratuïta!

  • A tots dos centres, si ets alumne o exalumne de Royal Escola de Formació, pots accedir a una quota mensual exclusiva!

Connecta’t a les nostres xarxes i plataformes i descobreix tot el què podem fer als nostres centres esportius per per la teva salut i benestar! I ho fem compromesos amb tu i amb el teu progrés!

Comparteix aquest superpoder amb els teus amics i familiars!

 

 

L’esport i l’activitat física, aliats per la salut sexual i reproductiva

L’esport i l’activitat física, aliats per la salut sexual i reproductiva

Aquest any, la Marató de TV3 es mou per augmentar la sensibilització i de promoure la investigació sobre la salut sexual i reproductiva, un tema sovint tabú i invisibilitzat, que afecta sobretot les dones i els joves.

La salut sexual i reproductiva repercuteix directament en el benestar físic, mental i social de les persones. Aquest benestar va més enllà de l’absència de malalties i la capacitat de reproduir-se, i implica la llibertat i el respecte màxim en tots els sentits, inclosa l’expressió de gènere, la responsabilitat i la informació.  

A Catalunya s’estima que hi ha 3 milions de persones afectades pel conjunt de patologies que s’engloben dins d’aquest àmbit i 211.000 casos nous  sorgeixen cada any, sobretot entre dones i joves. Són patologies de tipus ginecològic i andrològic, infeccions de transmissió sexual (ITS), dificultats reproductives, o malalties i problemes relacionats amb l’embaràs, el part i el post-part.

Conscienciació i educació

A més de la recaptació de fons per a la investigació, la Marató de TV3 posa especial èmfasi en la conscienciació i l’educació per avançar en la millora de la salut sexual i reproductiva, donat que contempla situacions, dificultats o patologies que sovint es silencien per vergonya, per desconeixement o per l’estigma associat.

Proporcionar informació precisa i accessible  juga un paper fonamental en l’erradicació de mites i conceptes erronis que envolten les malalties sexuals i reproductives.

Quin paper hi juga l’esport i l’activitat física?

L’esport i l’activitat física són sempre aliats en la millora de la nostra salut de forma integral. Des dels centres esportius Royal volem compartir-vos algunes propostes que ens ajuden a alleujar o frenar l’evolució de certes malalties i condicions en matèria de salut sexual i reproductiva.

  • Síndrome d’Ovari Poliquístic (SOP): L’exercici habitual pot ajudar a regular els desequilibris hormonals associats al SOP, millorant la salut reproductiva en les dones. Les activitats cardiovasculars contribueixen a regular l’activitat hormonal. Anima’t a caminar, nedar o practicar el ciclisme de forma sostinguda i habitual, per rebaixar els nivells de sucre i colesterol.  Es recomana realitzar exercicis d’entre 20 i 60 minuts de 3 a 5 dies a la setmana.

  • Endometriosi: L’activitat física pot alleujar els símptomes i reduir la inflamació associada amb l’endometriosi. Guanyaràs en vitalitat, gestió de l’estat emocional i reducció de l’estrès. Es recomana l’entrenament aeròbic així com exercicis d’estiraments, teràpia postural i relaxació (Pilates, Ioga, etc.) tres cops per setmana.

  • Infertilitat: La realització d’activitat física millora la nostra capacitat per pal·liar l’estrès oxidatiu, i augmenta els nivells de testosterona.  Això afavoreix tant la capacitat reproductiva femenina com la masculina (incrementa la qualitat del semen). En qualsevol cas, s’ha de completar també amb altres hàbits de vida saludables i practicar de forma moderada d’acord a la condició física de cada persona.

  • Disfunció Erèctil: En el procés d’erecció la sang que flueix cap al penis és fonamental per produir-ne la rigidesa. Per tant si patim problemes circulatoris, aquest procés pot no arribar a completar-se, propiciant els problemes de disfunció erèctil.  Esport i disfunció erèctil tenen una relació total: practicar el primer allunya la segona. Per això és recomanable mantenir una activitat cardiovascular mínima de 30 minuts al dia, realitzar treball de força i/o practicar esports que treballin tota la musculatura com ara la natació, el ciclisme o el senderisme.

  • Incontinència Urinària: El debilitament dels músculs del sòl pelvià són el principal motiu de la incontinència. Una pràctica molt eficient són els exercicis de Kegel, a través dels quals es contreuen, sostenen i relaxen els músculs del sòl pelvià (convé practicar-los 3 vegades al dia, amb 10-15 repeticions). La pràctica dels exercicis hipopressius són també fonamentals, et convidem a realitzar-los un parell de dies a la setmana.

  • Menopausa i andropausa: En aquesta etapa pren especial rellevància la necessitat de controlar el pes, millorar la densitat òssia, i gestionar correctament l’insomni, els fogots o la irritabilitat. En aquest sentit, l’esport i l’activitat física són aliats fonamentals. Practicar 30 minuts diaris d’activitat aeròbica, una rutina de força personalitzada i el treball de flexibilitat ajudaran a fer front a la nova fase vital.

Royal Escola de Formació amb la salut sexual i reproductiva

A Royal, ens preocupa la salut i el nostre objectiu es entrenar-la, i formar professionals capaços d’acompanyar les persones cap al benestar integral a través de l’activitats física i l’esport. Per això ens sumem a la causa de La Marató de TV3 amb activitats que els nostres centres espotius han organitzat per a tu!

Inscriu-te a la recepció de cada centre! T’esperem!

 

Miryam Córdoba Sánchez
Tècnic superior d’activitats esportives

“Ens hem de ficar al cap que la clau està en el canvi d’hàbits”

Jose Vidal, llicenciat en ciències de l’activitat física i l’esport, és actualment coordinador tècnic al centre esportiu Royal Tarraco amb àmplia experiència al sector esportiu i l’entrenament de la salut. També exerceix com a docent dels certificats de professionalitat de Royal Escola de Formació. En el Día Mundial de la Diabetis ens comparteix la seva experiència.

Com es presenta la diabetis a la teva vida?

Paradoxalment, vaig començar a estudiar una certificació americana en nutrició moderna, que justament té a la seva base l’alimentació que manté els nivells de glucosa a ratlla. Em va ajudar molt quan al cap d’un any el meu fill, d’onze anys, va ser diagnosticat amb diabetis tipus 1. És el primer cas a la família, no en teníem coneixement de cap altre.

Ens vam adonar que alguna cosa passava quan va agafar pes ràpidament i en qüestió de 3 mesos el va començar a perdre també de forma ràpida. Vam demanar una revisió amb els anàlisis necessaris que van detectar un nivell alt de sucre en sang i,  a partir d’aquí, es va activar el protocol corresponent.

Amb tot, en qüestió de dos mesos vam assolir una estabilitat dels nivells de sucre molt desitjable. Estem acompanyats per una nutricionista que està especialitzada en això, ella mateixa pateix diabetis. És molt important cercar l’assessorament idoni.

Quins tipus de diabetis existeixen?

Hi ha molts matisos en els tipus de diabetis, és més complex del que sembla. Però bàsicament, parlem de dos variants. En la diabetis tipus 1 el propi sistema ataca al pàncreas que és l’encarregat de generar insulina, destruint les cèl·lules beta.

En el cas de la diabetis tipus 2, parlem d’una resistència del cos a la insulina. La insulina mou el sucre en sang (glucosa) fins a les cèl·lules. Les cèl·lules no responen correctament a la insulina. En condicions normals, les cèl·lules emmagatzemarien la glucosa per ser utilitzada com a font d’energia. Quan això no succeeix, s’acumula un nivell alt de sucre en sang: el cos és incapaç d’utilitzar la glucosa com a energia.

La diabetis tipus 1 acostuma a aparèixer en edats primerenques, tot i que hi ha casos de debut en edat adulta. En canvi, la diabetis tipus 2 acostuma a manifestar-se a qualsevol edat, i  un factor molt important són els hàbits de vida que es portin (alimentació, activitat física, etc.). Si són hàbits dolents des de la infantesa, la diabetis tipus 2 pot aparèixer més aviat del que es pensa.

Dos malalties diferents, una és autoimmune, l’altra no. La primera és irreversible, i l’altra, amb hàbits saludables, es pot revertir.

Com afecta aquesta condició al dia a dia de qui la pateix?

El primer que cal fer és modificar els hàbits alimentaris i intentar assolir dia rere dia la normoglucèmia, és a dir, l’òptim nivell de glucosa en sang. Assolir aquest equilibri és el que garanteix la salut a llarg termini. És com caminar a sobre un tauló en suspensió, fent equilibris.  No pots badar, no pots deixar-te anar massa ni cap a un cantó ni cap a l’altre.

El meu fill porta un sensor al braç que ens indica en tot moment els nivells de glucèmia en els que es troba i actuar en conseqüència. Si hi ha una descompensació, afegim glucosa, i si el nivell és molt alt es realitza la injecció d’insulina.

Acceptar el diagnòstic va ser un xoc dur a nivell familiar. Ell ha assumit el repte amb molta disciplina. Ha après a injectar-se la insulina sense dificultats i ha anat guanyant autonomia ràpidament. No sempre és així. Cuidar de la teva salut d’una forma tan precisa per garantir la teva qualitat de vida per endavant és una responsabilitat molt gran per un infant. Estic molt orgullós del procés intern que ell ha fet. 

La diabetis no es veu, no es nota, de no ser que tinguis una baixada de sucre important. Però el que sí es veu són els problemes que se’n deriven a llarg termini com les malalties cardiovasculars, glaucoma, neuropaties, afectació renal, peu diabètic, etc. Sense cuidar-se, un diabètic potser arribaria als 65 anys. Quan sumem a l’equació nous hàbits nutricionals, responsabilitat i activitat física l’esperança de vida s’assimila amb la de qualsevol altra persona.

Sembla que els hàbits de vida saludables són crucials…

En la diabetis tipus 1, has de tenir molt clar que sí o sí t’hauràs d’injectar insulina perquè el teu pàncrees no en genera. En la diabetis tipus 2, no sempre és necessari ni es realitza de la mateixa forma. Però en tots dos casos cal modificar els hàbits alimentaris, evitar els productes processats, els productes amb alts índexs glucèmics i evitar el sedentarisme. No cuidar-se de tot això provoca la inestabilitat dels teus nivells de sucre en sang.

A casa som experts en entendre l’etiquetat dels productes. Però ho hauríem de ser tots. Sovint, no sabem el què estem menjant. Llegir l’etiqueta és un recurs clau que ens permet triar a consciència el que volem i podem consumir.  Sovint, conèixer la naturalesa, qualitat, composició o mode de fabricació d’un producte ens faria repensar dos cops el que comprem.

Com d’important és evitar el sedentarisme?

Sense anar més lluny, els pacients amb diabetis de tipus 2 seran més sensibles a la insulina que generen si no practiquen activitat física. És totalment imprescindible un estil de vida actiu per tenir controlats els teus nivells de glucosa en sang en qualsevol dels casos.

A Royal Tarraco tenim persones que pateixen tant de diabetis tipus 1 com de diabetis tipus 2. A vegades reconeixes el sensor al braç dels pacients de tipus 1. És bo que ells mateixos ho facin saber als tècnics per poder oferir una pràctica més a mida del què necessiten. En general, són molt conscients de que s’han de cuidar. Al principi senten por i inseguretat, però ràpidament se’n adonen dels avantatges de practicar esport.

Amb el control i el guiatge adequat fan activitats d’alta intensitat sense problemes. Especialment recomanable és el treball de força per aquest tipus de pacients: són rutines imprescindibles per assolir la normoglucèmia.

Com valores la teva experiència i què ens recomanaries davant una situació similar?

La experiència que hem viscut amb el meu fill em suggereix que falta actualització en les recomanacions i protocols del sistema sanitari públic. Cal ser conscients que no només existeix una única forma de gestionar tot això a nivell nutricional. I com a pacients, com a família, cal perdre la por a buscar més enllà, convé trobar-se amb altres persones i conèixer el testimoni de diferents pacients.

S’ha treballat poc el tema dels entrenaments i les rutines esportives com a part del procés o del protocol per fer front a aquesta malaltia, tot i la multitud d’evidències científiques. Cal promoure una visió més integral del tractament que aprofundeixi en com planificar l’activitat física d’un pacient amb diabetis. Els centres esportius són una bona eina, quan hi ha sensibilitat per l’actualització constant i l’atenció a perfils vulnerables, i podem ser bons aliats del sistema sanitari en aquest sentit. Som essencials sempre, i a Royal Tarraco estem preparats per assumir-ho, caminant junt amb les persones que ho necessiten.

Segur que en els propers anys la ciència avança, i el tractament per la diabetis evoluciona. En el cas de la diabetis tipus 1, moure’ns millora el control de la malaltia, i en els diabètics de tipus 2 pot fins i tot revertir la situació. Sigui com sigui, ens hem de ficar al cap que la clau està en el canvi d’hàbits: millorar l’alimentació i incorporar l’activitat física marca la diferència sempre!

“L’exercici físic és un aliat per superar el càncer”

Laia Claverias és directora de Royal Escola de Formació, el centre educatiu que més professionals del fitness i l’esport forma a Catalunya. La seva experiència i trajectòria professional ens ajuden a aprofundir en l’exercici físic com a còmplice de la salut i el benestar físic i integral.

Com es produeix la teva clara sintonia amb el món de la salut des de l’esport i l’activitat física?

Des de que vaig iniciar els meus primers estudis en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (INEF) tenia molt clar que volia dedicar-me a l’exercici físic per a la salut. Per això vaig estudiar dos màsters relacionats amb la matèria i el Grau de Fisioteràpia, entre altres cursos de formació específics.

La meva primera feina al sector va ser en un club esportiu a Lleida, portant grups d’exercici físic per a la salut. Fou la meva primera experiència amb persones que havien patit càncer. Juntament amb una fisioterapeuta, treballàvem a la piscina per millorar la qualitat de vida dels que havien finalitzat el tractament.

Vaig marxar a Barcelona a treballar com a entrenadora personal i vaig agafar moltíssima experiència entrenant persones amb tot tipus de patologies: diabetis, dolor crònic o hipertensió, entre d’altres. Tot plegat em va animar a fer el Grau en Fisioteràpia i a treballar en el meu propi projecte d’exercici físic per a la salut.

Un projecte que prendrà forma a la teva ciutat…

Sí, tenia molt clar que es desenvoluparia a Tarragona. Vaig presentar el projecte a diferents referents de la ciutat i, arrel d’això, vaig conèixer la psicooncòloga de l’hospital Sant Joan de Reus, l’Agustina Sirgo. Li vaig presentar les meves idees i ens vam engrescar. 

En aquell moment ella ja treballava activament a l’Associació de la Lliga Contra el Càncer de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. Així vam començar un primer grup d’entrenament a Tarragona amb dones que estaven en ple tractament per superar el càncer de mama. Totes tenien la mateixa malaltia però les circumstàncies de cadascuna i els procesos terapèutics eren diferents. Va ser tot un èxit! Tant que l’espai de què disposàvem a Tarragona se’ns va quedar petit. Per incloure més persones i fer més grups ens vam reubicar al centre cívic del Carme, a Reus.

Quines son les afectacions més comuns en tractaments oncològics que es poden millorar a través de l’activitat física?

La quimioteràpia, per exemple, provoca una atròfia muscular severa i osteopenia (pèrdua de densitat mineral òssia). Això és comú, tot i la bona actitud i hàbits de cadascú. Però a més hi ha una afectació psicològica, una pèrdua d’autoestima i certa inestabilitat emocional. Algunes de les pacients estaven pendents de l’extirpació de les mames, a d’altres ja els hi havien fet. Era freqüent que vinguessin amb el PICC (Peripheral Inserted Central Catheter), un catèter central d’inserció perifèrica per evitar el deteriorament del sistema vascular en tractaments de quimioteràpia.

També es comú l’afectació al sistema limfàtic que té una funció similar al sistema venós recollint les impureses del cos per netejar-lo. Els ganglis limfàtics estan a tot el cos i no només a l’aixella (hi ha toràcics, cervicals, inguinals, etc.) Quan patim un càncer de mama aquests ganglis, sigui per la mateixa malaltia o com a conseqüència del tractament, es poden veure afectats i col·lapsen, és a dir, deixen de drenar. És llavors quan es produeix el limfedema, fàcil de reconèixer per la inflamació del braç en les pacients intervingudes dels ganglis limfàtics. Si l’operació afecta la mama i també al teixit axil·lar és quan hi ha més risc de limfedema. Moltes dones porten malles compressores per aquest motiu, així s’afavoreix el drenatge dels ganglis afectats. L’exercici ajuda especialment a facilitar el drenatge i aquí el professional que acompanya la pacient ha de tenir prou coneixements i molta cura. L’exercici físic ajuda tant a la prevenció com a la recuperació d’aquesta dolència, sempre suma i participa de la rehabilitació.

Com plantejaves aquests entrenaments?

És habitual que les persones actives, quan les diagnostiquen amb un càncer, deixin de fer exercici. Tenen por. És normal, però és un error. Hi ha molt desconeixement sobre el què poden i no poden fer. Als grups fèiem treball de força, de mobilitat articular, de resistència i de reforç del sòl pelvià. Tot plegat amb un escalfament lúdic previ. Al principi, les pacients se senten insegures fent moviments conscients de, per exemple, els braços, particularment si han sofert una intervenció quirúrgica (mastectomia o ganglis). Però dins d’una dinàmica, d’un joc, d’un compartir entre totes, s’exercitaven de forma més relaxada.

Sempre hem treballat de forma personalitzada. Cada persona és un món. L’entrenament s’ha d’individualitzar sempre. Si, a més, la persona està en tractament oncològic, encara s’ha de fer una intervenció més específica. Podríem dir que els tractaments oncològics sovint es fan gairebé a mida de la persona considerant el seu quadre patològic, les seves circumstàncies, edat, condicions, etc. Hi ha efectes secundaris, alguns comuns, i d’altres que en cada persona son diferents. Els programes no es poden estandarditzar, la tasca del professional que acompanya i orienta ha de ser propera i meticulosa.

Cal donar especial rellevància al factor grup. Al nostre programa totes parlaven el mateix idioma, s’entenien molt bé. Hi ha una part social importantíssima que, sense dubtes, participa dels avenços del pacient.

Podríem plantejar rutines i freqüència ideal d’activitat física en aquests casos?

No podem parlar de fer exercici x cops al dia. Es tracta d’incorporar hàbits saludables a la teva vida. Si anem al gimnàs una hora al dia, però després treballem 8 hores asseguts davant l’ordinador, pugem i baixem en ascensor o agafem el cotxe per anar arreu, en realitat no ens allunyem gaire del sedentarisme. Està demostrat que una persona sense hàbits actius té similar risc cardiovascular que una persona sedentària.

Un percentatge molt alt dels càncers es pot prevenir amb l’ajuda d’un estil de vida més saludable. Evitant el tabac, evitant l’alcohol, mantenint-se actiu, fent exercici, amb una dieta equilibrada, controlant el pes… tot això és clau per a la prevenció. I esdevé molt important durant el tractament.

Practicar exercici físic suma a l’hora de superar un càncer. S’està demostrant a través d’indicadors immunològics i hormonals que l’exercici físic és un potent aliat durant el tractament i també en la fase posterior, prevenint la recurrència, és a dir, el risc de reproducció.

Què es fa actualment per afavorir l’activitat física en pacients oncològics?

S’ha avançat molt incorporant unitats d’entrenament esportiu per a pacients amb càncer, s’investiga cada cop més, s’amplien els recursos als hospitals. Comença a haver-hi consciència i recursos a tot arreu, però falta una integració plena. Imagino que per una qüestió econòmica. S’ha de seguir avançant en la presa de consciència, les persones hem d’apostar per això com una oportunitat en la lluita particular de cadascú contra el càncer o altres patologies. Si hi ha persones al capdavant de les comunitats que s’ho creguin i que impulsin això, els resultats es fan evidents en tots els sentits.

Quin paper hi juguen els centres esportius?

Als centres esportius hi ha d’haver professionals formats i preparats per atendre persones amb càncer o amb altres patologies o condicionants físics. El sentit últim d’un gimnàs, més enllà del purament estètic, ha de ser la salut. Però no tothom ha de saber de tot. La inquietud del professional i la direcció tècnica dels centres han d’anar de la mà per garantir que qualsevol persona que entri per la porta se senti eficaçment atesa, acollida, orientada i acompanyada. I les titulacions o la formació sanitària dels tècnics no és suficient, és un requisit, però amb això no hi ha prou. Un bon entrenador, format en l’àmbit de la salut, ha de tenir molta sensibilitat, empatia, capacitat d’adaptació i habilitats pedagògiques per infondre en l’equip de tècnics una forma d’actuar i una filosofia en l’atenció a les persones que nodreixin la tasca professional de bones pràctiques.

Respira! Les Jornades de Ioga i Meditació

El 21 de juny és el Dia Internacional del Ioga i ho volem celebrar, de nou, junts!

Et compartim la 2a edició del programa RESPIRA, les jornades de Ioga i Meditació organitzades per Royal Escola de Formació i els centres esportius Royal Tarraco i Royal Lleida. 

Entre les activitats destaquen: 

  • Màster Classes d’àmbits específics del Ioga i la Meditació.
  • Sessions impartides per l’alumnat de Royal Escola de Formació amb les seves instructores.
  • Els concerts d’Oriol Ginestà i Manu Om!
  • … i molt més!

No et perdis els programes a cada seu i gaudeix de les diferents propostes:

Totes les activitats s’ofereixen gratuïtament per l’alumnat i exalumnat de Royal Escola de Formació i pels usuaris/es dels centres esportius Royal Tarraco i Royal Lleida (places limitades). Si no formes part d’aquests col·lectius, cada activitat té un cost de 10€.

Per qualsevol dubte estem a la teva disposició al telèfon 973 784 220 i al correu electrònic info@royalformacio.com.

T’esperem amb molta il·lusió! Comptem amb tu!

Arriba la 2ª Edició del GASTROMAIG a Royal Escola de Formació

A Royal Escola de Formació el mes de maig és sinònim de gastronomia! Per això del 2 al 25 de maig hem previst un nou programa d’activitats tant pels seus estudiants com per la comunitat del grup Royal Health & Fitness Clubs.

La proposta d’aquest any preveu Màster Classes educatives per a l’alumnat i espais culinaris oberts. Tot plegat es produeix en un moment d’incessant activitat formativa pel que fa a l’àmbit de cuina i restauració del centre, amb cursos actius 100% subvencionats per a persones aturades i també per a l’alumnat amb diversitat funcional.

Al GASTROMAIG 2023 hi participaran reconeguts professionals nacionals i internacionals del món de la cuina i la restauració. Pren nota del programa:

PROGRAMA GASTROMAIG 2023

Inauguració oficial “La cuina que se sent i s’entén”
Dimarts, 16 de maig, a les 18h.

Gessamí Caramés és cuinera i pastissera, coneguda per les seves postres al “Cuines” de TV3 i pel seu llibre “Meleta de Romer”. Gaudeix del seu Showcooking a les cuines de Royal Escola de Formació!

*Places limitades! Inscripció a través del mail admin@royaltarraco.es o a la recepció del centre esportiu Royal Tarraco.

ShowCooking per l’alumnat del centre*:

  • CUINA JAPONESA a càrrec de la xef Rocío Merino
    Dimarts, 2 de maig, a les 10h
    Aprendrem els coneixements, les tècniques i els millors consells per aconseguir delicioses elaboracions de ramen, gyozas y mochis.
  • CUINA MEXICANA a càrrec del Xef Leo dels restaurants FRIDA
    A les 10h, data pendent de confirmació
    Un viatge per la base de la rica i variada cultura culinària de Mèxic.
  • PASTISSERIA a càrrec del Xef Josep González Vidal de Pastisseria CONDE
    Dimecres, 24 de maig, a les 10h
    Una oportunitat per conèixer la base de la pastisseria tradicional i aprendre noves tècniques de la pastisseria moderna, en un mercat en constant transformació.

Intercanvi amb l’institut Narcís Oller de Valls*:

  • Trobada amb l’alumnat de cuina
    Dijous, 11 de maig, a les 10h

Els estudiants de Valls faran una visita al nostre centre educatiu a fi de compartir experiències i aprenentatges. Serà un matí enriquidor per tots/es!

*Activitats dirigides a l’alumnat dels cursos de formació de cuina i restauració de Royal Escola de Formació

Espais culinaris oberts a l’alumnat, exalumnat i usuaris/es dels centres esportius del grup:

  • LA DIETA PROTEICA a càrrec de la xef Rocío Merino i el tècnic esportiu Jordi Hernández
    Dijous, 4 de maig, a les 18.30h
    El teu entrenament ha d’estar en permanent sintonia amb la teva dieta a fi d’assolir els teus objectius. Per això, la nostra xef i el nostre tècnic s’uneixen per ensenyar-te a elaborar un menú ric en proteïna de gran valor biològic que accelera el metabolisme.

  • TALLER D’SNACKS SALUDABLES a càrrec de la xef Rocío Merino
    Dijous, 11 de maig, a les 18.30h
    Els snacks saludables són aliments o receptes elaborades els ingredients de les quals són frescos, naturals, sans i de proximitat, que s’utilitzen per picar entre hores i substitueixen els processats. Un taller molt divertit que no et pots perdre!

  • TALLER DE CÒCTELS a càrrec de la coctelera i barista Carla Miró
    Dijous, 18 de maig a les 18h
    Amb alcohol i sense alcohol, receptes clàssiques i còctels d’autor… responem a la vostra demanda i us oferim un taller excepcional de la mà d’una especialista única!

  • TALLER DOLÇ AMB UN PUNT SALAT, a càrrec del Xef Lluís Matas
    Dijous, 25 de maig, a les 18h
    Ets amant de la pastisseria? Aquest és el taller ideal per tu: Espuma de crema catalana amb sucre moscovat i cruixent de canyella, una actualització del típic pa amb oli i xocolata, i una innovadora proposta a base de maduixes i quicos. T’hi apuntes? 

Tots els espais culinaris oberts i la inauguració oficial tenen places limitades. Cal inscriure’s a través del mail admin@royaltarraco.es o a la recepció del centre esportiu Royal Tarraco.

Aquest programa és una oportunitat per apropar-se a la gastronomia de forma creativa i enriquidora, amb experiències que afavoreixen l’autonomia personal i la integració social. 

La tasca inclusiva no finalitza mai quan es considerada una cerca inacabable de formes adients de respondre a la diversitat. GASTROMAIG és una d’aquestes formes amb què Royal Escola de Formació treballa per afavorir la convivència amb la diferència, fent-ne d’ella un factor positiu i un estímul per a l’aprenentatge.

Esperem comptar amb la teva participació!

L’oferta formativa dels cursos de Royal Escola de Formació es troba 100% subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya i el Ministeri de Treball i Seguretat Social (SEPE).

“De seguida veuràs que el teu cos necessita tot això, és molt curiós.”

Entrevista a Victor Monedero Baró, usuari del centre esportiu Royal Lleida

Fa temps que ets usuari del centre esportiu Royal Lleida?

Doncs la veritat és que si, porto des de que va obrir. Vinc aquí per diferents motius, està molt a prop
d’on visc, ho tinc a vuit minuts caminant, té molta llum natural, és ampli, et pots moure sense
aglomeracions i sempre hi ha molta varietat de classes.

Has fet alguna aturada de la teva activitat física sigui per vacances o altres motius?

Enguany encara no he fet vacances però moltes vegades he hagut de deixar d’entrenar durant cert
temps per motius laborals, la major part de les “aturades” s’han produït per aquest motiu.

Quan reprens de nou l’activitat, demanes ajuda?
Jo sempre he fet esport com l’escalada i altres activitats a l’aire lliure i per això m’organitzo les meves
rutines, tinc aquesta facilitat que potser un persona que no ha entrenat mai o porta molt poc temps
no té.

En qualsevol cas, s’hauria de trobar el recolzament i l’orientació d’algú que en sàpiga.
Tot i que sóc bastant independent, i faig les coses amb certa progressió, si tinc dubtes acudeixo als
tècnics de Royal Lleida.

Què és el més difícil alhora de tornar i com ho afrontes?

Desprès de fer una aturada llarga costa molt tornar, sobretot a nivell psicològic.

A nivell físic has perdut to muscular, resistència… es el que m’ha passat a mi quan reprenc l’activitat.
Me’n adono d’això.

S’ha d’arrencar suaument, el cos ha de prendre consciència, hem de saber regular la intensitat. En
això els tècnics són experts. Normalment, jo faig circuits de quinze o vint dies per adaptar el cos una
altra vegada, vaig introduint el cardio progressivament, i fent exercicis cada cop més específics.
La part psicològica és fonamental. 

Cal motivació, entusiasme i empenta. És el pas previ. Tot i que, a vegades, si mentalment no estàs 
al 100%, prendre la decisió, apuntar-te al gimnàs i començar és una bona opció.

 L’ambient al centre esportiu i la proximitat dels tècnics et poden ajudar a incorporar aquesta motivació
 que et falta. De seguida veuràs que el teu cos necessita tot això, és molt curiós.

Un cop estàs seguint una rutina tot és més fàcil. Jo, per exemple, hi vaig cinc dies a la setmana, això si
amb un entrenament suau.

Quina recomanació faries?


Cal parar-nos a pensar què ens aporta l’activitat física: millora el rendiment durant el dia, millora
l’autoestima, millora la confiança en un mateix, té l’avantatge de prevenir malalties (especialment les
cognitives), augmenta el rendiment, activa les endorfines, rebaixa l’ansietat, etc. Qui no voldria
practicar activitat física?

Si estem mentalitzats, hem de seguir per organitzar-nos i començar. Amb objectius és més fàcil. El
personal tècnic ens pot ajudar a marcar-los si no en tenim. I, sobretot, que et supervisin
l’entrenament!