Entrevista a Ana Garrido, docent de Royal Escola de Formació i trasplantada renal. Ens ofereix el seu testimoni en el Dia Mundial del Trasplantament d’Òrgans i Teixits, va conduir una sessió de Kundalini Ioga orientada a l’estimulació de la funció renal el passat dissabte, 24 de febrer, al centre esportiu Royal Tarraco.
Eres molt joveneta quan els metges se’n adonen que els teus ronyons no funcionen bé…
Als 14 anys em van diagnosticar insuficiència renal crònica. No sabien ben bé perquè, però els ronyons no em funcionaven correctament, no feien la seva funció. Els ronyons eliminen els residus i l’excés de líquid del cos. També eliminen l’àcid que produeixen les cèl·lules del cos i mantenen un equilibri saludable d’aigua, sals i minerals (com sodi, calci, fòsfor i potassi) a la sang. Sense aquest equilibri, és possible que els nervis, els músculs i altres teixits del cos no funcionin normalment. Són de la mida d’un puny i produeixen hormones que ajuden a controlar la pressió arterial, produir glòbuls vermells i mantenir els ossos forts i saludables.
Jo estava molt cansada, i em deien que tenia anèmia. Però en no millorar, i em van fer més proves. A l’hospital Joan XXIII, entre analítiques i ecografies, ja veuen que els meus ronyons no estant funcionant. Llavors, m’envien directament a l’hospital Vall d’Hebron especialitzats en el tractament d’aquesta insuficiència en infants.
I, a partir d’aquí, quina mena de tractament vas seguir?
Estava molt fluixeta, per això vaig entrar a diàlisis directament, per via subclàvia amb un catèter a la jugular. No em podia esperar, com és habitual, a que em fessin una fístula al braç que triga un mes en desenvolupar-se per poder fer la diàlisis. Aquest tractament el començo a fer a la Clínica Teknon i entro a la llista de trasplantament. Vaig estar fent diàlisis uns dos anys i mig aproximadament. Mentrestant, em feien diferents proves, per si es donava una donació. Entrar a la llista de trasplantament no es com esperar el teu torn. Quan arriba un òrgan s’han de donar una sèrie de característiques que el facin compatible amb el teu cas.
Com vius la diàlisi mentre no arriba l’òrgan?
La diàlisi és com connectar-te a un ronyó artificial durant 4 hores. La teva sang surt i es filtra fora per tornar a entrar al teu cos depurada. Molta gent té dificultats per orinar, i el líquid s’acumula al cos. La diàlisi t’ajuda a resoldre també això. Jo vaig tenir sort perquè orinava força. Llavors no calia depurar tanta quantitat de líquid. Vaig passar prou bé aquest tractament.
Tot i les dificultats evidents, vaig poder realitzar els meus estudis més o menys bé. Amb recolzament, està clar, però vaig poder treure’m els cursos amb normalitat.
I llavors, va arribar el primer trasplantament…
El primer trasplantament el vaig rebre d’un cadàver. És a dir, algú mor i la seva família decideix donar els òrgans. A mi em va tocar un ronyó, en qüestió de 24 h havia d’estar tot preparat, d’un moment per l’altre. Com menys temps passi del decés al transplantament… millor. Jo estava tornant de la diàlisi, de camí cap a Tarragona. Em van trucar i vaig tornar a Barcelona de nou.
El ronyó l’empalmen a la zona pèlvica. No et treuen un per posar l’altre. Mantenen els dos originals amb el nou. Quan t’incorpores de la intervenció, uauuu! La sensació va ser forta!
Al principi estàs aïllada. Si el cos detecta un òrgan estrany el podria rebutjar i atacar. Per això, al principi rebaixen les teves defenses, i tens més risc de patir infeccions. Per això has d’estar aïllat.
Un cop et recuperes de la intervenció, l’ànim és un altre, no depens d’una màquina i es nota des del principi. Tens molta energia. Sort que la donació és anònima, sinó estaríem donant la tabarra a la família cada dia, agraint aquest regal que t’han fet.
Però amb un trasplantament no va ser prou…
Aquest primer ronyó em dura 26 anys aproximadament. Més del que acostuma a durar un ronyó trasplantat fins que comença a perdre funció renal. Quan el filtratge comença a dificultar-se, cal plantejar-se un segon trasplantament. Això va ser fa uns 7 anys, i en aquell moment ja es començaven a fer els trasplantaments de donants vius.
Fent-se les proves adients, algú proper a tu pot donar-te un ronyó. Tots a la meva família volien fer-se aquestes proves. El primer candidat fou el meu pare, però en aquest cas no va ser possible perquè hi havia risc de reduir massa la seva suficiència renal. Tampoc va poder ser la meva mare. I llavors el meu germà gran comença el procés de validació, i ell serà definitivament qui m’acabarà donant el seu ronyó. Totes les seves proves van sortir bé, tenia uns 45 anys en aquell moment.
Com vius aquest segon procés?
Jo assumia el meu risc. Però em va costar acceptar el risc que el meu germà assumia. Ell estava sa, i tenia una dona i unes filles… és important que el donant i el receptor estiguin convençuts i emocionalment preparats. A vegades costa més rebre que donar. Però ho vam parlar entre tots, també amb la meva cunyada, i em van ajudar a acceptar el què estava passant, a ser positiva i a entrar a quiròfan decidida i plena d’esperança.
Quan vaig obrir els ulls després de la intervenció vaig sentir una energia brutal. Tot fa mal, però tenia una energia increïble. Ja portava quatre ronyons al cos! Perquè no em van treure els altres, clar. El meu germà es va recuperar bé. Entre els dies de baixa d’un i de l’altre ens vam retrobar al cap d’un mes.
Cada quatre mesos t’has de fer analítiques i ecografies. Des del darrer trasplantament tot ha sortit bé. El meu germà pot fer vida normal tot i que també ha d’estar controlat. Penso que ara es cuida més. Està molt en forma.
Com arriba a la teva vida la pràctica del ioga?
En el moment d’aquest segon trasplantament, jo ja em dedicava al ioga. Gràcies al ioga el meu estil de vida és molt saludable. La seva pràctica m’ajuda molt a viure agraïda, conscient i positiva.
Arrel d’un curs de socorrisme, vaig agafar l’hàbit de nedar i m’anava molt bé. Després d’un trasplantament la teva activitat física pot ser normal, és a dir, pots praticar l’esport que vulguis i l’activitat que et vagi de gust.
Vaig estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona Història de l’Art. Desprès d’un Erasmus a Itàlia, vaig acabar la carrera i vaig viatjar per Londres, Venècia i altres indrets. A la tornada, vaig decidir tornar a estudiar. Llavors vaig fer el postgrau en arqueologia i em vaig apuntar a ioga al centre “Els Àngels”, a la Part Alta de Tarragona.
La situació que vaig viure em generava moltes preguntes… perquè a mi? Per exemple. El ioga em comença a donar la pau com a resposta. Fer-se certes preguntes des de tan jove em porta a tenir interès per qüestions alternatives, coses que la gent de la meva edat o del meu entorn no fa o no es planteja. La meva introducció al ioga és progressiva, i va ser especialment significatiu per a mi descobrir el Kundalini Ioga, pel pes que es dona a la meditació.
Vaig descobrir el Jnana Ioga, un camí centrat en la reflexió. S’enfoca cap a preguntes existencials, transcendint l’intel·lecte. Vaig trobar una eina que em portava cap a l’autèntica naturalesa d’un mateix, la que et desidentifica de l’ego i de la ment.
Em vaig dedicar molts anys a l’arqueologia i la història de l’art. No m’he desvinculat. Però en un moment donat tot em porta a fer-me instructora de ioga. A Royal Escola de Formació ja porto 5 o 6 anys donant classes, i també he treballat en altres centres. El ioga m’acompanyarà de forma professional o no professional sempre.
I descobreixes també un ioga que afavoreix la funció renal…
A partir del Kundalini Ioga treballem diferents seqüències. Totes les postures que es treballen facilitant que la sang circuli cap als ronyons i, per tant, afavorint la depuració ens ajuda a millorar la capacitat renal. Es localitza molt a la zona lumbar i dorsal, practicar-lo afavoreix el drenatge.
Ha estat un camí de descobertes i d’agraïment…
Si. Per això, col·laboro i intento promoure activitats com la del passat dissabte a Royal Tarraco que ajudin a generar consciència sobre la donació d’òrgans. L’Organització Catalana de Trasplantament, l’OCATT, és l’organització responsable de planificar, ordenar i coordinar les activitats relacionades amb l’extracció, la conservació, la distribució, el trasplantament i l’intercanvi d’òrgans i teixits per utilitzar-los amb finalitats terapèutiques a Catalunya.
Ser donant vol dir ser una persona generosa. La donació és un dels actes més altruistes que es poden fer per altres persones. Els trasplantaments d’òrgans i teixits humans són de vegades l’única alternativa de vida per a molts malalts. La donació d’òrgans és una decisió voluntària, un acte d’altruisme en què una persona decideix que un cop mori li siguin extrets un o diversos òrgans del seu cos per donar-los a persones malaltes que es troben en llistes d’espera per rebre un trasplantament.
També es pot fer la donació en vida, encara que el més comú és fer la donació perquè es faci realitat quan arribi la fi de la vida. Fer-se donant és tan senzill com prendre la decisió i fer-ho saber a la família i a les persones més properes.
