Entrevistem José Ruiz Molina, un runner de Lleida que va haver de replantejar-se les seves rutines arrel d’una lesió.
Quan temps fa que entrenes al centre esportiu Royal Lleida?
Fa onze anys que entreno al Royal, però vaig deixar de banda una part de l’entrenament a causa de la pandèmia i el tancament de les instal·lacions. Ara he tornat. Aquí estic com a casa, he provat algun altre centre perquè feien més running però, no era el mateix. Vaig tornar com si no hagués marxat mai, m’agrada l’ambient. Aquí tinc amics com el Michael i la veritat que fem sortides molt xules!
Quin tipus d’entrenament realitzes?
Abans competia com a corredor i feia curses d’asfalt, després em vaig aficionar a la competició de muntanya. He participat a diferents tipus de curses, també maratons, corria molts quilòmetres però vaig patir una petita lesió als músculs isquiotibials i piramidal, i vaig haver de deixar-ho. Com que a mi sempre m’ha agradat fer esport, vaig començar a practicar amb la bici i ara estic gaudint molt d’això, tot el temps que no m’ocupa la feina i la família el dedico a la bici.
Com vas patir la teva lesió?
És un esport d’impacte, força agressiu, i quan t’aficiones sempre vols una mica més. Entrenava entre 80 o 90 km setmanals, vaig començar amb una molèstia que s’ha anat complicant, i al final el cos va dir prou. Corrent sempre apareixia aquesta molèstia, així que vaig decidir parar de córrer i començar a fer bici.
Creus que s’hauria pogut prevenir la lesió?
Sí, clar, amb treball de musculació. Però aquest va ser un tipus d’entrenament que vaig deixar de fer durant gairebé dos anys a causa de la pandèmia i les dificultats per accedir a un centre esportiu o un entrenador. Les sessions de running les feia igual. Hauria d’haver afluixat en aquest sentit, i fer menys quilòmetres, i clar després de dos anys sense tocar una pesa el cos ho va notar.
Vas anar a cap especialista?
Al principi no, perquè era suportable, però clar, vaig portar a l’extrem el tema del running, en practicava cada dia. I això va passar factura. A cada moment sentia una punxada, fins que la lesió va afectar el nervi i llavors vaig recórrer a la fisioteràpia i a la supervisió d’altres experts. Però només deixar de córrer va fer desaparèixer l’afecció.
I llavors, vas decidir canviar d’esport…
Després de parar de córrer per recuperar-me, i provar amb la bici vaig adonar-me que tenia zero molèsties. Vaig veure clar que necessitava fer el canvi, tornar al gimnàs i treballar musculació, combinant la bicicleta de carretera amb l’spinning. En el poc temps que porto m’estic adonant que és un esport que m’està agradant i potser se’m dona millor que el córrer!
Has pensat en tornar a córrer?
La veritat que no en tinc ganes perquè he passat un any molt dolent, a les persones que ens agrada fer esport estar parat ens supera. Estic tot el dia embolicat amb coses i l’esport em va molt bé per desconnectar.
Aquest últim any he intentat continuar perquè m’agrada i hi tinc molts amics. Van sorgint curses, tens projectes i vas superant proves i et vas adonant que cada vegada surt millor i que podries provar de nou. Ara estic ficat en altres coses i la veritat no ho enyoro. És una pregunta que, fa un temps, no em podrien fer, no imaginava la vida sense córrer.
Aquí a Lleida hi ha molta afició per la bicicleta, formo part d’un club, i ara surto cada dia així que ara mateix no ho trobo a faltar.
Tens pensat participar d’alguna competició?
Aquest any, de moment, no. Tenia pensat marxar als Pics d’Europa, vull trobar una mica de desnivell, aquí a Lleida és difícil trobar-ne.
Que aconsellaries a les persones que tenen alguna molèstia?
Primer de tot, valorar amb un especialista. Cal que un expert faci el diagnòstic, que et diguin què tens i llavors, prendre decisions.
L’esport no et fa patir. Si pateixes, has de valorar totes les opcions que tens. No podem quedar-nos només amb una activitat per molt que l’hàgim fet tota la vida. Si no, t’arrisques a que la lesió es torni crònica. Altres amics meus també arrosseguen lesions, en el cas concret del running… hi ha molt d’impacte.
Per això cal posar-hi seny, parar i treballar la musculació. La meva lesió neix d’aquí: vaig bé de quàdriceps, però tinc una debilitat al gluti, i això em condiciona.Hi ha cinquanta mil esports, segur que cadascú pot trobar una altra opció, o incorporar-ne de diferents, atrevir-nos amb allò nou estant lesionats o no.
Moltes gràcies José pel teu temps i la teva aportació.