Viu a Calafell i té 31 anys. Entrevistem l’Andrés Garcia qui actualment treballa gràcies als tres títols que va assolir a Royal Escola de Formació

A què et dedicaves abans de realitzar el primer curs amb Royal Escola de Formació?

Només treballava dues hores setmanals. Era un moment dolent, molt dur. Vaig perdre la feina i em vaig quedar, de sobte, sense res. Tenia temps, però no diners. Volia obtenir el ROPEC i això em va animar a fer aquest petit sacrifici durant uns mesos.

Quins estudis vas realitzar i amb quines dificultats et vas trobar?

Vaig fer el curs de socorrisme en instal·lacions aquàtiques, i després el de tècnic de sala i monitor d’activitats dirigides. El primer va ser el més difícil. A més a més, havia de venir a Tarragona cada dia, amb la despesa de benzina que suposava. Però l’equip de formació t’ho posa fàcil tant pel tracte com per afavorir que puguis superar qualsevol dificultat amb el temari.

L’esforç i crear un bon ambient amb companys/es i formadors/es van ser clau. Jo vaig sentir-me molt recolzat pel grup i pels professors; això juntament amb al meu esforç, la meva inquietud personal, la meva paciència… van fer possible que superés les dificultats. Si t’ho prens amb ganes, és assequible.

Com t’han ajudat els cursos realitzats a Royal Escola de Formació a incorporar-te al mercat laboral?

Gràcies a aquesta formació ara m’estic guanyant la vida en un centres esportiu, i tinc un perfil polivalent: faig de socorrista, de monitor d’activitats i de tècnic de sala. Tinc feina de tots els títols que m’he tret.

Què és el que més t’ha agradat de l’experiència formativa?

Em sento un professional. Això no té preu. He après de tots: de la resta d’alumnes, dels meus professors… tots estan vinculats d’una forma o una altra al món de l’esport i això ajuda moltíssim a crear oportunitats, generar expectatives i prendre consciència de les diferents dimensions del sector.

Els temps que estem vivint són difícils especialment en termes laborals. Què recomanaries a aquells que es plantegen formar-se per canviar de sector o millorar les seves aptituds professionals?

Cal fer un esforç. Potser al principi sents una mica d’angoixa, sobretot si no tens feina i vas apurat econòmicament. Però estàs fent una inversió i després d’aquest temps tindràs la resta de la vida per ser una mica més feliç i treballar d’una cosa que t’agrada. Val la pena fer un petit sacrifici per una recompensa que és per tota la vida.

Com et sents davant les noves perspectives laborals?

Estic en un dels millors moments de la meva vida. He trobat allò que em fa feliç. És una feina molt agraïda. En el dia a dia comparteixo amb la gent gran o amb una noia que té esclerosi i que cada dia se supera una miqueta, entre d’altres persones. El contacte amb ells m’omple, i els hi puc fer servei.

“La motivació és el que et fa anar, i l’hàbit és el que et manté en marxa.” (Jim Ruyn)

No t’ha passat mai que tens mandra per fer exercici físic o no tens la suficient motivació? M’hi incloc: a l’hivern perquè fa fred, a l’estiu perquè fa calor, el dilluns perquè és el primer dia de la setmana, el divendres perquè és l’últim… Va arribar la COVID i ens va trencar la rutina.

Per fi anem tornant a la normalitat, però, perquè ens costa tant reactivar la nostra rutina? Per mandra? Per falta de motivació? No assolir les expectatives que ens havíem proposat ens pot provocar un sentiment de frustració.

Reflexionem: “l’augment de l’exercici físic ens pot donar una vida més llarga i millorar la nostra salut. Ens ajuda a prevenir malalties del cor i molts altres problemes. A més a més, augmenta la força i ens dona energia i ens pot ajudar a reduir la tensió… (1)” Fins i tot, ens incrementa el benestar emocional: ENS FA SENTIR BÉ!

Per això et presento una sèrie de consells i recomanacions perquè t’ajudin a reactivar la teva rutina d’exercici físic (2 i 3):

1. Pren-t’ho amb calma: és a dir, “sense pressa, però sense pausa”. Comença les dues primeres setmanes amb exercicis d’intensitat suau (estiraments, ioga, caminar…) i a partir d’aquí es pot introduir entrenament de resistència i exercicis aeròbics que se centrin en l’equilibri, la coordinació i força. El pas a exercicis més vigorosos s’ha de produir de forma gradual i lentament, per així evitar lesions.
2. Tingues paciència: el nostre cos és la nostra llar, per tant, tingues en compte que el progrés pot trigar més si s’ha experimentat una manca significativa de condicionament.
3. Escolta les senyals del teu cos: has de prendre consciència del què et demana el cos, així com respectar el temps de descans.
4. Estableix expectatives realistes: l’exercici és una inversió a llarg termini en la teva salut en general, cal evitar cercar resultats immediats. Per exemple, si el què vols és aprimar-te, i mantenir el teu pes, això implica constància, temps, dedicació, acompanyament professional i dur a terme una alimentació saludable i adaptada a les necessitats individuals.
5. Fes exercicis que t’agradin: troba l’exercici o activitat que et fa sentir ple o plena i desconnecta del teu dia a dia. I si encara no aconsegueixes la motivació suficient, prova de socialitzar, és a dir, apunta’t a activitats grupals dirigides o ves-hi amb algun amic/a, per donar-vos suport els uns als altres.

Cada any que comença entre els nostres propòsits mai falta el famós “aquest any vaig al gimnàs” o el típic “vull perdre 10 kg.”; doncs us animo a assolir el següent repte des d’avui mateix: “21 dies per crear un hàbit”, una teoria descrita el 1969 pel psicòleg Maxwell Maltz segons la qual si destinem 15 minuts al dia en el mateix moment i al mateix lloc aconseguim crear un nou hàbit que ens manté en marxa per assolir els nostres objectius. Si falles un sol dia, torna a començar. D’aquesta manera es genera un canvi perceptible en la persona.

Agafa l’oportunitat de cuidar-te una mica cada dia! I quan notis que no pots més recorda: “superar-se cada dia és molt gratificant”. L’exercici s’ha d’entendre com un atribut al cor, per tant, ha de ser un estil de vida i no veure’l com un càstig o obligació.

Susan Jiménez Herrera
Coordinadora Royal Escola de Formació a Lleida
Graduada en Ciències de l’Activitat Física i la Salut
Técnica d’animació d’activitats físic-esportives
Màster de Formació del Professorat

FONTS:

1- Capdevila, L., Niñerola, J., &Pintanel, M. (2004). Motivació i activitat física: l’autoinspció de raons per a la pràctica de l’exercici físic (AMPEF). Revista de Psicologia de l’Esport, 13(1).

2- Kryriacou, MD. (26 de maig de 2021). Tornar a fer exercici després de la COVID-19. Miami Orthopedics ¬ Sports Medicine Institute. Baptist Healt Soug Florida. https://baptisthealth.net/baptist-health-news/es/volviendo-al-ejercicio-despues-de-la-covid-19/

3- Jiménez, M. G., Martínez, P., Miró, E., & Sánchez, A. I. (2008). Benestar psicològic i hàbits saludables: estan associats a la pràctica de l’exercici físic? Revista internacional de psicologia clínica i de la salut, 8(1), 185-202.